Categoria: Les Corts

President Puigdemont: “Respecteu la democràcia, no hi tireu les clavegueres”

La coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, ha demanat “no tenir cap dubte que som necessaris perquè el procés vagi endavant”

 

El conseller Joaquim Forn destaca que “queden 75 dies, que canviaran la història del nostre país, per explicar perquè volem el referèndum i perquè el volem guanyar”

 

El President de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha protagonitzat aqust vespre l’acte central del PDeCAT de Barcelona ciutat de la campanya #SíalMillorPaís a la capital catalana celebrat a la plaça de la Concòrdia, del districte de Les Corts. A l’acte, a més del president, hi han intervingut els consellers Jordi Turull i Joaquim Forn; la vicepresidenta del PDeCAT, Neus Munté; la coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal; el coordinador organitzatiu del PDeCAT, David Bonvehí; la presidenta de la Vegueria de Barcelona ciutat del PDeCAT, Mercè Homs, i la responsable de la campanya del PDeCAT en favor del Sí al Referèndum de l’1 d’octubre, Montserrat Candini. També hi eren presents altres consellers de la Generalitat, com Santi Vila, Meritxell Borràs, Clara Ponsatí o Lluís Puig; el president del Grup Municipal Demòcrata, Xavier Trias, i la resta de regidors de l’Ajuntament de Barcelona.

 

La presidenta de la Vegueria de Barcelona ciutat del PDeCAT, Mercè Homs, ha donat la benvinguda als presents a l’acte i ha afirmat que “tenim molt clar que el dia 1 votarem i que guanyarà una majoria del sí”. Homs ha afegit que davant del “govern tebi” que encapçala Ada Colau a Barcelona “ens encarregarem que no es desviï del camí i que la senyora Colau també posi les urnes com la resta del país”. Tot seguit Homs ha donat pas a un diàleg entre Montserrat Candini, Jordi Turull, Neus Munté i David Bonvehí. Candini ha agraït la feina dels cibervoluntaris i ha explicat el contingut de la campanya #SíalMillorPaís arreu del país.

 

El conseller  Jordi Turull s’ha mostrat convençut que l’1 d’octubre anirà a votar molta gent i ha destacat el caràcter vinculant del referèndum, “si guanya el sí hi haurà independència”, i ha afegit que es farà per vies pacífiques i democràtiques, “és com ho farem, com sempre”. David Bonvehí ha destacat el paper del PDeCAT en el procés i ha afirmat que ”sense el PDeCAT no hi haurà mai un país independent”, i ha reclamat que Barcelona “sigui la capital d’un Estat,  perquè  tot el país va darrera de la capital”.

 

Per la seva banda, la vicepresidenta del PDeCAT, Neus Munté, ha remarcat que el govern de Catalunya “ha fet i seguirà fent tres coses: identificar la majoria que vol votar i vol fer referèndum, l’eina legítima i més clara per decidir sobre futur; creure que diàleg és sempre el millor aliat quan es volen resoldre conflictes; i treballar perquè tothom pugui votar”. “Això va democràcia, va de votar i va de guanyar per sobre de clavegueres, de querelles i de judicis”, ha dit Munté, que ha recordat l’exalcalde Xavier Trias i les conselleres Meritxell Borràs i Irene Rigau.

 

A continuació, diverses persones presents a l’acte han pujat a l’escenari per explicar perquè “Diem Sí al millor país”.

 

Després ha pres la paraula el conseller d’Interior, Joaquim Forn, que avui havia d’intervenir a l’acte com portaveu del PDeCAT a l’ajuntament de Barcelona. Forn ha afirmat que “és un honor formar part del govern que ha de fer possible el referèndum”, i ha assenyalat que “el compromís que tenia amb Barcelona el tinc amb Catalunya, el tenia amb Xavier Trias i el tinc amb Carles Puigdemont, amb la gent de a ciutat i del país, un  compromís amb la democràcia”. Per a Forn, “no es tracta de defensar només poder votar, defensem la democràcia”. El conseller ha donat les gràcies “a moltes generacions que no es van rendir i avui han fet possible que siguem on som”.

 

Forn ha lamentat que Barcelona no tingui un alcalde com Xavier Trias i ha destacat que avui seria impossible un acta com el que va tenir lloc l’octubre de 2014 quan més 900 alcaldes van travessar la plaça Sant Jaume per recolzar el president per celebrar 9N, “avui això no és possible”.  “Queden 75 dies, que canviaran la història del nostre país, per explicar perquè volem el referèndum i perquè el volem guanyar i fer-ho amb un somriure davant de tots els atacs”, ha dit Forn, que ha convidat els presents “a canviar història i fer del nostre país un nou estat d’Europa”.

 

La coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, ha demanat “no tenir cap dubte que som necessaris perquè el procés vagi endavant”. El Govern “és responsable de tirar endavant l’operativa”, però “els partits tenim la responsabilitat que la gent vagi a votar, que el si guanyi, perquè tenim molts arguments”.

 

El president de la Generalitat ha estat l’encarregat de cloure l’acte. Carles Puigdemont ha demanat que “no ens distraguem, ens posaran paranys per veure si caiem, però no hi caurem; d’urnes n’hi hauran, i vosaltres sereu responsables que estiguin plenes”. Per a Puigdemont “el referèndum és un mitja, el debat és com fem un millor país”. “Un millor país”, ha dit, “és aquell que tracta de la millor manera la seva gent, que els seus representats busquen la manera de tractar millor la seva gent. No és un país ideal, perfecte, és un país fet amb esforç constant i compromís”.

 

Un país, ha explicat el president, “no el fan les conquestes militars, ni glòries imperials passades, ni és resultat d’una dominació històrica d’un poble sobre un altre, es fa més modestament i a la catalana manera, cada dia”. Puigdemont ha destacat que “el procés que està a punt de culminar no el vam començar ahir, ni quan vam formar govern, va començar fa més de 300 anys, l’endemà de la desfeta, amb l’esforç silent de generacions”. “Però ara tenim la responsabilitat de culminar allò que va començar l’endemà de la desfeta, no ho hem triat, però ens ha tocat. Som la generació que hem de culminar allò que va començar fa tants anys”. El president ha acabat la seva intervenció reclamant “respecteu la democràcia, no hi tireu les clavegueres”.

 

Barcelona, 18 de juliol de 2017

El Grup Demòcrata critica les excuses burocràtiques de Colau per dificultar el vot en el referèndum veneçolà i creu que avança la posició dels comuns l’1-O

 

 

 

El regidor Jordi Martí estarà aquest vespre a les 20h en el recompte de vots per donar suport a l’entitat SOSVenezuelaBCN i “perquè des del PDeCAT defensem les urnes i estem a favor de la democràcia aquí i a Venezuela”, i repta PP i C’s a mantenir el pròxim 1 d’octubre el que diuen avui sobre el dret a votar
El Grup Municipal Demòcrata ha criticat avui les excuses burocràtiques que ha posat el Govern d’Ada Colau per dificultar el vot a la capital catalana en el referèndum que l’oposició veneçolana ha organitzat avui a tot el món sobre el projecte constituent que defensa el President Nicolás Maduro, i creu que serveix per posar de manifest quina serà la posició dels comuns el pròxim 1-O. El regidor Jordi Martí serà aquest vespre, a partir de les 20h, al carrer Conxita Supervia amb el del Comandant Benítez, a Les Corts, per donar suport a l’entitat SOSVenezuelaBCN i “perquè des del PDeCAT defensem les urnes i estem a favor de la democràcia aquí i a Veneçuela”, i ha reptat el PP i C’s a mantenir el pròxim 1 d’octubre a Catalunya el que avui diuen sobre el dret a votar.
Emparant-se en unes molt vagues justificacions burocràtiques, el Govern d’Ada Colau ha impedit avui que la plataforma en suport de l’oposició veneçolana SOS VenezuelaBCN pogués celebrar avui dins el Centre Cívic municipal Joan Oliver “Pere Quart” de Les Corts el referèndum que a Veneçuela i ciutats d’arreu del món s’ha convocat avui diumenge per decidir sobre el projecte d’Assemblea Constituent que impulsa el president Nicolás Maduro. Tot i tenir l’espai reservat i pagat, les votacions s’han hagut d’acabar fent al carrer. A parer del Grup Demòcrata, recòrrer a la manca de pla de seguretat o d’autoprotecció és més aprop de l’excusa burocràtica amb un clar objectiu polític que no pas cap altra cosa, ja que senzillament amb alguna persona a la porta que regulés l’accés n’hi hagués hagut prou per superar totes aquestes temences. “No entenem tots aquests obstacles que el Govern Colau ha posat als organitzadors del referèndum”, ha dit el regidor del Grup Demòcrata, Jordi Martí, que al migdia ja s’acostat al lloc de votacions per interessar-se per la situació, i que aquest vespre tornarà per assistir al recompte de vots i donar suport als responsables de l’entitat convocant. “Des del PdeCAT estem al costat de la democràcia, aquí i a Veneçuela, i donem suport a totes les expressions democràtiques”, ha dit Martí. Pel regidor del PDeCAT, “hi ha gent que avui diu que està amb la democràcia, i que cal votar a Barcelona sobre Veneçuela, però per contra no volen urnes l’1-O; i d’altres que diuen que no impediran que es pugui votar elmpròxim 1 d’octubre, però que avui ho han dificultat”.
Per Jordi Martí, “les urnes mai són el problema, són la solució, a Veneçuela i aquí; i amb la seva actuació avui els comuns han posat en qüestió quin serà el seu paper, la seva posició el pròxim 1 d’octubre”. “Parapetar-se al darrere de plans d’autoprotecció per no posar urnes en edificis municipals sembla més una excusa burocràtica amb un clar contingut polític”, ha dit Martí, que creu que “avui Colau i el seu Govern es comporten com es va comportar el govern del PP amb el 9-N, disminuint el significat de la votació i posant-t’hi totes les dificultats del món. Uns i altres, abans de ser demòcrates, posen per davant el prejudici ideològic”.
“Des del PDeCAT abans de res som demòcrates i som amb els veneçolans que avui volen votar per afirmar-ho. I reptem a PP i C’s a mantenir el que diuen aquí i avui el pròxim 1 d’octubre, i a Barcelona en Comú a que digui públicament que s’ha equivocat no facilitant el local municipal”, ha conclòs Martí.

Tramvia, política i simulacions 3D

Article publicat per Joaquim Forn a El Periódico

L’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i l’Ajuntament de Barce-lona han presentat un nou estudi, coordinat per l’empresa municipal BIMSA, que no aporta cap valor afegit significatiu als que va presentar l’Ajuntament ara fa poc més d’un any. Tampoc clarifica gaires dubtes que es plantejaven sobre mobilitat, efectes mediambientals i costos del tramvia per la Diagonal.

Malauradament, tots aquests estudis segueixen tenint biaixos importants: la matriu de mobilitat de transport públic i de transport privat que s’han utilitzat no són prou robustes i no suporten un escrutini exigent. Les projeccions de traspàs al tramvia dels que avui van caminant, viatgen en vehicle privat o ja utilitzen el transport públic han sigut sobreestimades i no estan justificades. En definitiva, l’estudi que justifica el Tram és poc més que un artifici tècnic inconsistent.

NO APORTA RENDIBILITAT SOCIAL

L’Ajuntament sap que les dades utilitzades són incorrectes, ho sap perquè des del PDECat vam demanar als experts més competents en matèria de valoració d’infraestructures del transport que avaluessin quina seria la solució tècnica més eficient per a la connectivitat per afavorir la Diagonal entre les places de les Glòries i de Francesc Macià. I en un rigorós i detallat estudi de l’Institut d’Investigació d’Economia Aplicada del Departament d’Econometria, Estadística i Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona, els professors Albalate i Gragera van exposar amb pulcritud tècnica que la implantació del tramvia per la Diagonal no aporta rendibilitat social i, en conseqüència, la seva construcció no és recomanable. És més, la gran quantitat d’externalitats negatives que produiria fan que sigui perjudicial per al benestar social dels barcelonins.

Malgrat que el govern municipal coneix perfectament els resultats concloents i demolidors d’aquest estudi, no ha gosat participar en el debat tècnic, no ha argumentat de manera científica la metodologia que evidencia que aquesta no és una bona opció. No vol debatre tècnicament perquè sap que el tramvia té molts punts febles i ho vol amagar. Tant és així, que tot i que l’equip de govern va aprovar el mes de març passat, a instàncies del PDECat, la creació d’una comissió d’estudi sobre les diferents alternatives de connexió, encara no s’ha reunit ni una sola vegada.

El govern municipal no s’ha atrevit a participar en el debat tècnic sobre el projecte

Un exemple més d’aquest agitprop són els renders (imatges digitals i simulacions en 3D) inclosos pel govern en l’estudi informatiu de l’ATM. En aquests documents es mostra una imatge idíl·lica de la Diagonal. Però el render que necessiten els veïns és el que mostraria els laterals de la Diagonal i extenses zones de l’Eixample, Gràcia i Sarrià-Sant Gervasi, perpètuament col·lapsades, amb l’augment de la congestió i de la contaminació en perjudici de la salut de les persones.

Colau governa com si disposés d’una vareta màgica: «Ara acabo amb els desnonaments», «ara acabo amb les desigualtats», «ara faig desaparèixer els cotxes que circulen per la Diagonal». ¿Però com ho pensa fer? ¿Com pensa fer desaparèixer els cotxes? Sabem que pretén desviar-los per l’avinguda de Sarrià i distribuir-los pels carrers de l’Eixample, però ¿quin impacte tindrà aquesta mesura en la mobilitat i el medi ambient? Ningú ens ho explica.

PREGUNTES QUE SEGUEIXEN SENSE RESPOSTA

Altres qüestions a les quals haurien de respondre: ¿s’ha explicat que el tramvia incrementarà en 20.000 els intercanvis forçosos dels usuaris de les línies 33, 7, H8…? ¿Quina afectació sobre les connexions i la proximitat tindrà la diferència entre el nombre de parades del Tram (sis) i el bus (vuit)? ¿Quin serà el model de gestió? ¿Es plantegen recuperar la concessió? ¿A quin cost? ¿Quina serà la velocitat comercial real del tramvia entre Francesc Macià i Verdaguer?

I segons quina sigui aquesta velocitat, ¿es complirà realment la millora del temps de viatge dels actuals usuaris del bus? ¿Quant de temps perdran les línies de bus de l’Eixample que travessen la Diagonal per l’efecte barrera del tramvia? ¿Quin cost tindran per a la ciutat els busos de més que haurà de posar per compensar aquest efecte barrera? ¿Quin impacte tindrà per a TMB la pèrdua diària de 82.000 usuaris que deixaran d’agafarel bus i el metro per agafar un transport privatitzat com és el Tram? ¿A quina velocitat podrien anar els busos si estiguessin segregats i amb prioritat semafòrica? Totes aquestes preguntes i més segueixen sense contestar-se.

Massa render, massa política de gestos i pocs arguments tècnics que justifiquin una obra tan important, ja sigui des del punt de vista econòmic com des de l’impacte en la mobilitat.

El Grup Demòcrata qualifica de transcendent la reordenació de l’entorn del Camp Nou i es compromet a sumar per fer un bon projecte de ciutat

 

 

El regidor Jordi Martí insta el govern d’Ada Colau a aprofundir en la negociació i el diàleg amb els veïns, que encara tenen coses a reclamar i reivindicar 

 

El regidor d’Urbanisme del Grup Municipal Demòcrata, Jordi Martí, ha afirmat avui que la reordenació de l’entorn del Camp Nou és un projecte de gran transcendència i s’ha compromès a sumar i aportar millores per aprovar un bon projecte per a la ciutat. Jordi Martí ha instat el govern d’Ada Colau a aprofundir en la negociació i el diàleg amb veïns, que encara tenen coses a reclamar i reivindicar.

El regidor del Grup Municipal Demòcrata, Jordi Martí, ha fet avui una valoració d’urgència de la proposta de modificació de PGM de reordenació de l’entorn del Camp Nou, que es debatrà a la Comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat de la propera setmana. Martí ha lamentat el retard d’un any en l’inici de la seva tramitació i ha afegit que és “qüestió molt important, de ciutat, no de barri, districte o esportiva, parlem actuació urbanística de gran transcendència”.

Marti, responsable d’Urbanisme del Grup Municipal Demòcrata, ha assenyalat que el que avui ha exposat el govern d’Ada Colau no comença de zero, sinó que neix en el mandat anterior sota el govern de l’Alcalde Xavier Trias, quan es van iniciar les converses amb el club i els veïns per deixar enrere documents anteriors, del 2000 i 2010 amb segell de PSC i ICV. “Vam deixar preparat un document important, per tal que s’anés perfeccionant”, ha dit.

El regidor Martí ha destacat de l’operació urbanística l’obertura del perímetre de  l’espai Barça al barri, “es guanya capacitat de fer barri, districte, ciutat”, amb un plantejament equilibrat des de punt de vista financer, un acord madur amb els grups municipals a nivell de districte i amb els veïns. Tot i això, ha assenyalat que encara aqueden alguns “serrells” i ha instat el govern d’Ada Colau, a que en el procés d’al·legacions de tres mesos des d’aprovació inicial, “insisteixi i aprofundeixi en la negociació i el diàleg amb veïns, que encara tenen coses a reclamar i reivindicar”.

Martí ha valorat oportunament la feina de participació durant dos anys, les converses que s’han mantingut amb el govern; i també amb la junta directiva i responsables del F.C. Barcelona d’aquesta operació a l’hora d’integrar moltes de les reivindicacions que ha fet Ajuntament, els grups municipals i els veïns. “Hem estat empenyent perquè hi hagi un acord de ciutat i tothom hauria de posar el seu esforç, des de l’aprovació inicial si es produeix la setmana vinent, fins la definitiva”. Martí ha conclòs expressant el seu compromís per “fer aportacions en aquest darrer tràmit per tal de tenir un bon projecte per la ciutat”.

Barcelona, 6 de juliol de 2017

El Grup Municipal Demòcrata i el PDeCAT tanquen el cicle “Som l’Alternativa!” que ha fet balanç de la gestió al territori del Govern d’Ada Colau

Captura de pantalla 2017-07-04 a las 14.22.20.png

Al llarg de dues setmanes els responsables de les agrupacions de districte del partit i els grups municipals als 10 Consells de Districte de la ciutat han posat en marxa una sèrie d’actes per valorar l’acció del govern i explicar la feina d’oposició desenvolupada al llarg dels darrers 24 mesos.

 

El passat 22 de juny, amb un acte protagonitzat pel president del Grup Municipal Demòcrata, Xavier Trias, el portaveu Joaquim Forn, la portaveu adjunta i regidora adscrita a Les Corts, Sònia Recasens, i els conselleres municipals al districte, es va cloure el cicle el cicle que, amb el títol de “Som l’Alternativa!”, ha valorat a cadascun dels 10 districtes de la capital catalana la gestió al territori del Govern d’Ada Colau i la feina d’oposició desenvolupada al llarg dels darrers 24 mesos.

 

Arribats a l’equador del mandat municipal a l’Ajuntament de Barcelona, el Grup Municipal i el PDeCAT a la capital catalana han impulsat un conjunt d’activitats de balanç dels dos anys del Govern d’Ada Colau. Així, el passat 25 de maig, dijous, a primera hora del matí, un centenar de voluntaris del Partit Demòcrata a la capital catalana van distribuir 50.000 exemplars del primer número d’“El Run Run! El diari que l’Ajuntament no vol que llegeixis”, una publicació que resumeix l’acció dels dos anys de Govern d’Ada Colau, i que ha tingut una forta repercussió ciutadana i mediàtica.

 

Dos dies abans, el 23 de maig, presentat per la regidora i presidenta de la vegueria de Barcelona del PDeCAT Mercè Homs, Joaquim Forn va protagonitzar a la seu central del Partit Demòcrata a la capital catalana l’acte “Som l’alternativa!” on davant gairebé 200 persones, i amb presència de tots els regidors del Grup Municipal, el portaveu del Grup Demòcrata, en el marc d’un diàleg distès amb els periodistes Joan Solé i Natàlia Bravo i amb el politòleg Sergi Castañé a l’entorn dels principals àmbits, polèmiques i reptes de ciutat que han destacat ens els dos anys del mandat municipal, va suspendre de manera contundent el Govern d’Ada Colau per la seva obsessió en el decreixement i en voler empetitir Barcelona. Donant continuïtat a aquest acte, els responsables de les agrupacions de districte del partit i els grups municipals als 10 Consells de Districte de la ciutat han posat en marxa una sèrie d’actes de balanç dels dos anys específic per a cadascun dels territoris.

 

Aquest cicle es va obrir dijous, 8 de juny, a Sarrià– Sant Gervasi, amb un acte a l’Auditori del Col·legi de Metges de Barcelona que van protagonitzar Xavier Trias, Joaquim Forn i Jordi Martí. El dilluns, 12 de juny, va ser el torn de Nou Barris, amb Joaquim Forn. Dimarts, 13 de juny, A Sants-Montjuïc van participar en el balanç de districte el President Artur Mas, i els regidors Joaquim Forn i Jordi Martí. El mateix dia, a Horta-Guinardó, la regidora adscrita, Maite Fandos, i els consellers municipals del Grup Demòcrata en aquest territori van repassar el mandat municipal al districte. Dimecres, 14 de juny, Raimond Blasi i Mercè Homs, acompanyats dels conselleres municipals, van fer balanç dels dos anys de mandat municipal a Sant Martí i Ciutat Vella, respectivament. El dijous, 15 de juny, va ser el torn de Gràcia, Sant Andreu i l’Eixample, amb la participació de Xavier Trias, Jaume Ciurana i Raimond Blasi, i Joaquim forn i Francina Vila, respectivament.

 

Al districte de Les Corts, Grup municipal i vegueria de Barcelona ciutat del PDeCAT van tancar el cicle “Som l’Alternativa!” que en dues setmanes justes ha traslladat a més de 800 persones per tot els districtes de la ciutat el balanç que han fet de la gestió al territori del Govern d’Ada Colau i la feina d’oposició desenvolupada al llarg dels darrers dos anys.

 

 

 

Barcelona, 22 de juny de 2017

Falsos mites dels druides sobre el tramvia per la Diagonal

DESMUNTANT EL RELAT SOBRE LA NECESSITAT D’IMPLANTAR UNA INFRAESTRUCTURA TRAMVIÀRIA AL CENTRE DE BARCELONA. PEL DOCTOR EN ENGINYERIA CIVIL JULIÀ CABRERIZO.

DESMUNTANT EL  RELAT SOBRE LA NECESSITAT D’IMPLANTAR UNA INFRAESTRUCTURA TRAMVIÀRIA AL CENTRE DE BARCELONA. PEL DOCTOR EN ENGINYERIA CIVIL JULIÀ CABRERIZO.

Mite 1-   A Barcelona no tenim un bon transport públic, els usuaris pateixen moltes disfuncions i hi ha moltes zones desafavorides, necessitem ser més intervencionistes, canviar moltes coses i construir noves infraestructures.

  1. Barcelona té un gran sistema de transport públic. Qualsevol qui hagi viatjat per Europa, Estats Units o països desenvolupats del primer Món, sap perfectament que el sistema de Transport Públic de Barcelona es excepcional.
  2. TMB es una empresa de referència mundial pel que fa a la planificació i la logística del transport públic, nombroses ciutats de primer ordre li demanen opinió i intercanvi de transferència tecnològica.
  3. El Sistema de Transport Públic de la Ciutat funciona , però l’equilibri que el sustenta no és trivial, s’ha arribat a aquest punt per la suma de moltíssimes decisions tramificades, on s’ha bolcat molta intel•ligència i experiència sedimentada. El Transport de Barcelona pot millorar, però això passa per prendre solucions quirúrgiques en superfície, amb sistemes de transport lleugers, escalables, reversibles  i amb infraestructures mínimes, tot el que afavoreix  la Nova xarxa de Bus de Barcelona.

Mite 2-   A moltes ciutats hi ha tramvia i els funciona, aquesta experiència es el que ens legitima a implantar una infraestructura ferroviària pel centre de Barcelona. Ens tenim que emmirallar amb la mobilitat de Florència, Saragossa, Copenhage, Amsterdam, Bordeus…

  1. Cap ciutat europea de les característiques de Barcelona que disposi de metro, implanta un Tramvia en Superfície pel centre de la Ciutat des de fa més de 30 anys.
  2. A les grans ciutats europees, el Tramvia s’articula com un corredor metropolità tot enllaçant barris o ciutats. En cap cas s’implanten eixos de connectivitat als centres neuràlgics, on l’extrema densitat és incompatible amb  la seva tipologia (longitud, volumetria, etc) i la presència de vianants, bicicletes i interseccions cada 100 m.
  3. Ciutats d’una mida petita  com Florència, Saragossa, Bordeus -desafortunadament pels seus habitants-  no tenen  metro, un transport molt superior al tramvia: de més alta capacitat i segregat del nivell on transiten els vianants.  Amsterdam, travessada per nombrosos canals, és evident que no pot disposar d’un transport subterrani; Roma té Tramvia pel centre, perquè està absolutament ocupada per runes de un valor històric incalculable incompatibles amb un transport subterrani. Els tramvies de Budapest, Lisboa, Viena, San Petersburg són transports amb una velocitat comercial molt baixa i en alguns casos atraccions turístiques.
  4. Es presenta l’existència del tramvia com un èxit i en realitat és l’opció ineficient de les ciutats que no han pogut tenir metro. Barcelona té una malla de metro impressionant, de les més denses d’Europa. No necessitem tramvia pel centre de la ciutat, no es necessari que tinguem que sofrir les seves externalitats negatives.

Mite 3-   El tram de la Diagonal entre les Places Francesc Macià i Glòries està orfe de transport públic. Els barcelonins vaguem sense rumb per la Diagonal obligats a caminar durant kilòmetres o agafar caríssims taxis. Existeix un clam a la Ciutat, que demana la construcció d’un Tramvia pel centre de Barcelona.

Els antecedents coneguts sobre la resposta ciutadana i política, provocada  per a  la implantació d’un Tramvia per la Diagonal són els següents:

  1. Una consulta popular al maig 2010 dirigida a tota la ciutadania de Barcelona, que va ser demolidora: el 80% de la població que va dir “no” a una reforma de la Diagonal ubicant un tramvia.
  2. Un plenari a l’Ajuntament de Barcelona al març del 2016,  on majoritàriament les forces polítiques van consensuar no desenvolupar aquest projecte sense gaudir d’un acord polític ampli i un consens tècnic generalitzat.
  3. Només existeix una associació: la PTP (Promoció del transport públic) que ajunta a 300 socis i que té un finançament desconegut que reclama la implantació de la Infraestructura ferroviària.

Mite 4-   La única solució possible per connectar les dues places, Francesc Macià i Glòries amb transport públic, és el Tramvia. Se’ns  presenta la dicotomia entre Tramvia o vehicle privat. Si no consideres al Tramvia com la millor solució tècnica et veus avocat al abraçar-te al transport privat sense concessions.

Atenció!!! no contraposem el Tramvia al vehicle privat, la nostre opció es la D30 electrificada. Un cop tothom quedi desintoxicat d’un tractament informatiu mancat de profunditat d’anàlisi i a la vegada d’amplitud de perspectiva , acceptaran què, l’opció que prioritza la salut de les persones i del transport públic és el BUS ELÈCTRIC un dinamitzador de la connectivitat i permeabilitat del transport públic.

No enfrontem Tramvia contra vehicle privat, la nostre opció és moderna i sense contraindicacions. El Tramvia no es una bona solució tècnica per Barcelona, perjudica al transport públic i augmenta la contaminació .

Mite 5-   Necessitem el Tramvia perquè es un transport d’alta capacitat i el corredor de la Diagonal té una demanda molt gran que els autobusos no poden absorbir.  Necessitem molta capacitat perquè tenim molts, moltíssims viatgers, perjudicats per aquesta manca d’un super-transport.

Atenció!!!! Als estudis de l’Ajuntament sempre es comparen els 222.000 passatgers pel Tramvia i els 49.000 passatgers de la D30. Aquesta comparança és errònia… La comparança correcta, sempre respectant les seves xifres, seria de 222.000 passatgers pel Tramvia i 180.000 passatgers pel Bus Elèctric.

El 93,25% de la demanda que absorbeix  la línia de Tramvia ja tenia servei o no el necessita. El transport privat només és el 6,75% , incloent el 40% de vehicles de dues rodes que, difícilment faran un canvi modal. Estem parlant nomes de 9.000 viatges, un escàs i dubtós 4% de la captació de la nova demanda. Aquest pobre resultat , no pot ser utilitzat com argument per justificar la inversió  descomunal  i les externalitats negatives del TRAMVIA.

Desglossat de la demanda (viatges per dia) del Tramvia en superfície per la Diagonal
    104.000,00 46,8 Ja reben servei al Tram Baix i al Tram Besòs
        222.000,00  
viatges x dia
    118.000,00     82.000,00 36,9 Ja reben servei d’altres modes de transport  *(1)
    15.000,00 6,8 Viatgers provinents del transport privat        *(2)
    12.000,00 5,4 Viatgers que anaven caminant neta i eficientment
      9.000,00 4,1 Persones que no feien aquest recorregut
*(1) N’hi ha un % de viatgers que no poden escollir. L’eliminació
de línies de Bus forcen intercanvis de mode de transport .
*(2) El 40% són motos

 EN RESUM:

  1. -El tramvia perjudica a la Xarxa Ortogonal d’Autobusos, 17 de les seves 23 línies perdran velocitat comercial i eficiència.
  2. -Es perd connectivitat global de la xarxa de transport.
  3. -Obliga a una gran quantitat de passatge a patir transbordaments.
  4. -Elimina moltíssimes parades de bus del teixit urbà que obeeixen a una demanda real contrastada amb anys d’experiència.
  5. -Allunya a les persones de les parades de bus actuals obligant-los a desplaçar-se i perdre temps -Afavoreix la congestió, la ineficiència i la contaminació del vehicle privat.
  6. -Afavoreix específicament la congestió de les 15 cruïlles de la Diagonal per on passa el Tramvia.
  7. -Perjudica econòmicament a un operador públic (TMB) pel transvasament de 82.000 dels seus passatgers diaris a un operador privat.

El frau de la D30 i el Tramvia

//platform.twitter.com/widgets.js