No s’oblidin de Cerdà!

Heu vist mai l’Eixample des de l’aire? L’heu observat des de l’alçada d’un terrat? O des dels peus de Collserola? l’Eixample en perspectiva, sembla un eixam d’abelles. Una trama ordenada i densa, que bull d’activitat. A vista d’ocell, poc en queda de l’ideal de ciutat ventilada que Cerdà va somiar. Un somni pervertit per la industrialització, l’explosió demogràfica, les remuntes de Porcioles, el trànsit….els signes dels temps.

Heu vist mai l’Eixample a peu de carrer? L’Heu observat passejant envoltats de modernisme, plataners, fanals de forja, mercats i comerços que marquen tendència? A peu de carrer, l’ideal de ciutat ventilada i verda que Cerdà va somiar, encara perviu. Els interiors d’illa de l’Eixample són l’últim reducte d’aquest ideal. Una xarxa de petits oasis que la ciutat,  tossuda, s’ha entestat en recuperar al llarg dels anys.

Us heu banyat mai a la platja de l’Eixample? Si ho heu fet, sabeu del que us parlo. L’experiència és sorprenent si és viscuda amb ulls d’infant. Creuar el petit passatge que separa el carrer Roger de Llúria de l’interior d’illa de la Torre de les Aigües, és passar de la ciutat al jardí, de viure envoltat de gent, a conviure amb els teus veïns.

L’espai públic és important. El govern de l’alcalde Trias ho sabia i ho tenia clar. És per això que va invertir diners i esforç en millorar-ne la qualitat i la quantitat. En quatre anys es va culminar la reforma del Passeig de Sant Joan, el Passeig de Gràcia, la primera fase de l’Avinguda Diagonal, el carrer de Balmes, o l’Avinguda Paral·lel.

Totes aquestes reformes responien a una voluntat clara. Ampliar voreres i guanyar espai de qualitat per les persones. Només al Paral·lel, es van guanyar prop de 9000 metres quadrats amb la generació de sis places a les cruïlles en que l’avinguda es troba amb l’Eixample. El Paral·lel deixava de ser frontera i passava a fer de frontissa entre l’Eixample i Sants.

Més enllà de la reforma de carrers i avingudes, també es van obrir nous interiors d’illa. Es van millorar els existents, en alguns casos obrint nous accessos, a nous carrers. Es van urbanitzar provisionalment solars en desús per obrir-los a la ciutat. Es va treballar en definitiva, per mantenir viva l’essència de l’Eixample, l’ideal de Cerdà. El govern actual, ha abandonat aquest somni.

Obsedit com està en la creació de superilles, el govern Colau ha abandonat la lluita per la generació de nous interiors d’illa a l’Eixample. Pel Grup Municipal Demòcrata, la generació de nous interiors d’illa al districte és un objectiu irrenunciable. És per això que al darrer Consell Plenari de l’Eixample vam forçar al govern municipal a comprometre’s a elaborar i presentar al llarg del proper semestre, un Pla Estratègic de Recuperació d’Interiors d’Illa que inclogui possibilitats d’obrir-ne de nous, ampliar-los o millorar els ja existents, i una previsió de les inversions necessàries per fer-ho.

Creiem en l’Eixample, en l’ideal de Cerdà, en un districte amable amb les persones.  Vetllarem perquè el govern compleixi la voluntat del Plenari.

Joan Rodríguez i Portell

Portaveu del Grup Demòcrata a l’Eixample i Coordinador del Grup Municipal Demòcrata

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s