Pregunta a l’alcaldessa 25-11-2016

Quin és el del capteniment de l’Alcaldessa respecte les declaracions del Segon Tinent d’Alcalde Jaume Collboni en les que afirma que cal obrir una nova etapa de geometria variable i buscar acords amb CiU i C’s per no dependre de grups que ell considera “minoritaris i radicals”

Pregunta feta per Xavier Trias a l’alcaldessa en el Consell Plenari del 25-11-2016

Alcaldessa, volem saber la seva opinió sobre les declaracions del segon Tinent d’Alcalde que va afirmar que:

“Segurament no hem de dependre tant de grups minoritaris i radicals ni d’aquells que volen subordinar la ciutat a altres interessos”.

En el passat mandat jo mateix, com a Alcalde, vaig defensar i portar a la pràctica la necessitat d’aplicar la geometria variable: vaig aprovar el PAM l’any 2012 amb el PSC i ERC, els pressupostos del 2012 amb el PPC i l’any 2015 vam aprovar els pressupostos amb acords amb PSC i ERC.

Enteníem que és obligació d’un governant generar espais de diàleg i d’entesa per poder complir el màxim objectiu que té un Alcalde, tirar endavant la ciutat.

La meva mà va estar estesa a acords amb tots els grups i de fet amb quasi tots vaig poder pactar temes prou rellevants com per exemple el PAM o els pressupostos. Bé, tots no, menys amb icv-euia que no volien mai asseure’s ni a parlar.

Però mai com a Alcalde, ni cap membre del meu govern, vam faltar al respecte a cap grup, ni tan sols amb aquells que no volien ni seure a escoltar, teníem i tenim el màxim respecte per totes les forces polítiques. Tots els membres electes que seiem en aquest saló estem aquí perquè així ho han decidit els ciutadans.

Sobta molt que vostè surti en roda de premsa el dia 16 de novembre, apel·lant a que les forces polítiques de l’oposició siguin responsables respecte el pressupost i dient que alguns partits li diuen una cosa en privat i altre en públic, i quan una periodista li pregunta sobre les declaracions del Sr. Collboni vostè digui que comparteix l’anàlisi, però tot seguit digui que amb qui es sent més còmoda i amb qui vol arribar a acords és amb els partits d’esquerres, justament aquests partits que dóna entendre ja li sembla bé que se’ls hi falti el respecte.

Per tant jo ara li pregunto Alcaldessa i li prego que respongui clarament:

Quin és el del capteniment de l’Alcaldessa respecte les declaracions del Segon Tinent d’Alcalde Jaume Collboni en les que afirma que cal obrir una nova etapa de geometria variable i buscar acords amb CiU i C’s per no dependre de grups que ell considera “minoritaris i radicals”

I especialment què pensa sobre dels termes “minoritaris i radicals”.

 

 

Diem no als pressupostos, i ho fem amb motius.

Discurs llegit per Sònia Recasens

Davant les declaracions de Pisarello on acusa als Grups municipals de no voler pactar els pressupostos, malgrat l’esforç que hauria fet el Govern al reunir-se i intentar arribar a acords amb tots. Volem manifestar rotundament que això és fals. Ni s’ha negociat, ni coneixíem la proposta de pressupostos abastament, com ha assegurat. Són mentides del Govern Colau, mentides a les que ja ens tenen acostumats. Pel que fa a nosaltres, al Grup Municipal de CIU (Forn i Recasens), Pissarello només s’hi ha reunit una vegada el 7 de novembre i va ser una reunió purament “formal” on no ens va entregar cap informació rellevant. Vam poder accedir a la documentació del projecte de pressupost (un document de 1.000 pàgines) 48 hores abans del debat en comissió, com qualsevol altre expedient que va a Comissió. És obvi per tant que la voluntat “negociadora” i les “converses sinceres” a les que Pisarello feia referència són falses. La nostra única reunió de pressupostos, tot i que el Govern ens va demanar que fos una conversa sincera i nosaltres ens els vam creure, es va acabar convertint en una foto. No hi ha hagut ni trucades ni reunions posteriors. Van voler escenificar que el seu Govern no era un Govern tancat, sinó obert i dialogant, tot per pur “maquillatge”.

Vostès volen donar una imatge de màrtirs. D’un Govern que vol tirar endavant les seves polítiques i que l’oposició és “un dimoni amb cua” que no els deixa governar, i això no és així. Se’ls veu el llautó. Vostès no tenien cap intenció de pactar el pressupost.  Vostès han preferit quedar-se sols i aïllats, abans que pactar el pressupost amb el grup majoritari de la oposició. Els importa més la imatge que l’aprovació en sí. Vostès anteposen els interessos partidistes, de no sortir recolzats per nosaltres, que no pas els interessos de ciutat, delsbarcelonins i barcelonines. Volem saber si faran cas de Collboni i voldran negociar de veritat amb nosaltres, amb el grup majoritari de la oposició. Però mentrestant els hi rebutjarem els pressupostos, i ho farem amb motius.

Rebutgem aquests pressupostos 100% Colau per 4 motius molt concrets:

Primer: sustenten el seu pressupost en 5 eixos molt específics del seu PAM, un PAM que els hi recordem que és “nonat”. Ens sorprèn que basin el seu pressupost en aquest PAM que tota l’oposició li va votar en contra. Si realment tenien ganes de pactar el pressupost, almenys podien haver fet un mínim esforç i haver pactat prèviament 5 ó 6 ó 7 eixos (els que considerin) prioritaris on haguéssim pogut posar-nos tots d’acord i a partir d’aquí dotar-los pressupostàriament. Aquest hagués estat un bon punt de partida.

El segon motiu és que estan atrapats en les seves denúncies populistes sobre el superàvit. Durant el mandat Trias la que avui és tinent d’alcalde Janet Sanz va escriure un tuit on deia: “és indecent que a Barcelona, mentre l’Ajuntament fa superàvit, el patiment a Nou Barris continui” o un altre on asegurava que“Trias torna a fer superàvit, 19 milions en plena crisi, els diners pels bancs i no pels barris”. Vostès avui es presenten davant de la ciutadania amb un superàvit de 70M€ (69,7M€)!!! Per tant, la segona cosa que els hi volem dir és que vostès queden atrapats en la seva pròpia dinàmica que els va fer “grans”. Què opinen ara de fer superàvit? També ara estan els diners als bancs en comptes de posar-los a Nou Barris?. Cal a més denunciar una cosa que és molt greu: com aconsegueixen aquest superàvit? El produeixen bàsicament per dues coses, i totes dues coses ens semblen especialment greus:

Per inexecució del pressupost. En concret han deixat d’executar 48M€ de pressupost, dels quals i això és gravíssim, uns 21M€ provenen d’inversions no executades. No és cert que vostès executin i tirin endavant el que pressuposten.

Tenen majors ingressos provinents de les plusvàlues. Varen ser vostès mateixos els que es van presentar a les eleccions dient que acabarien amb les bombolles immobiliàries, que acabarien amb la inflació del sector immobiliari, i en canvi avui vostès de forma cruel veuen com tenen uns majors ingressos no previstos produïts per aquesta bombolla immobiliària. Estan atrapats en les seves pròpies dinàmiques populistes.

En el tercer punt voldríem parlar de les partides, on destinen els diners. Vostès el desembre del 2014, també van fer un article duríssim que es deia “Guanyem Barcelona” on deien frases com aquestes: “Mai un Ajuntament de la ciutat de Barcelona havia estat tan ric, amb una ciutadania tan pobre”, o com aquesta altre “El consistori aprova uns pressupostos que perpetuen les desigualtats entre barris com Nou Barris i Sant Andreu”. Doncs bé, a la Comissió d’Economia del mes de Novembre vostès mateixos van presentar un informe de conjuntura econòmica de la ciutat de Barcelona on es mostrava que l’atur a Nou Barris era més que el doble que l’atur de Sarrià-Sant Gervasi. Novament queden atrapats amb les seves declaracions populistes i veuen com les desigualtats es perpetuen. En el  pressupost que avui vostès ens presenten podem comprovar com la inversió a Sant Andreu només creix un 0,6%  i encapçala el rànquing per la cua i per tant, no sabem com pensen acabar amb les desigualtats que vostès tant denúncien. L’article “Guanyem Barcelona” continuava dient: “No es contempla cap modificació fiscal, es perd un any per pal·liar els desequilibris econòmics a través d’una política fiscal més redistributiva”. Doncs be, quina és novament la realitat ? On està la seva política fiscal? Han estat incapaços de tirar endavant unes noves ordenances fiscals. Aquesta és la crua realitat. Quins són els ingressos que contemplen aquests pressupostos que avui ja no veuran la llum? Vostès han estat incapaços també de presentar davant de la ciutadania i per tant del Consell Plenari, una política fiscal més redistributiva. En aquest mateix article es deia: “Els pressupostos són centralistes, ja que només el 15 % de la despesa es gestiona directament des dels barris”. Sàpiguen que els pressupostos que vostès avui ens presenten només preveuen que els barris gestionin un 12,25%. Per tant menteixen sobre la descentralització i el “poder real als barris” que tant pregonen… Una altra denúncia que vostès fan en aquest article “El Sr Trias aplica el mateix a Sanitat que un paquet que engloba dietes, publicitat i propaganda, treballs tècnics i estudis”. Saben vostès quant apliquen a Salut en el pressupost que ens presenten? Colau destina a Salut 19M€. I saben què destina Colau en aquest mateix pressupost a “dietes, publicitat i propaganda, treballs tècnics i estudis”? doncs un total de 23M€. Per tant, novament veiem que cauen en el seu propi parany. Vostès van guanyar dient que implantarien uns pressupostos redistributius i justos, i s’han hagut de menjar les seves pròpies paraules, presentant uns pressupostos que no tenen res a veure amb això.

En Comerç, per exemple, en uns moments més necessaris que mai per dinamitzar el nostre comerç de proximitat, veiem com en el seu pressupost també hi ha una davallada. En concret passa de 80,6M€ a 71,5M€. Quina explicació te això? I tal com es diu en el mateix informe de l’Interventor, “No es preveu cap despesa per tirar endavant el Pla de Comerç 2013-2016” (era el nostre Pla i no s’ha elaborat cap altre Pla més …).

I la ocupació i generació de llocs de treball? En l’Informe es diu que “En polítiques d’ocupació no es pressuposten els 20M€ que es van destinar en el pressupost del 2016”. Com es que no es consoliden les polítiques d’ocupació? Era només per una foto? Era només per contentar al PSC, recent entrats al Govern?

Les partides destinades a què la “ciutat funcioni”, parlem de partides destinades a què la ciutat estigui més neta, millor il·luminada, clavegueram… també pateixen unes retallades del 13% (una retallada de 51M d’euros). I això per CiU també és una prioritat.

En matèria de Serveis Socials, a banda del ball de xifres que no quadra cap, vostès també suspenen. A l’últim informe publicat als mitjans de comunicació es pot veure com es denuncia que els pressupostos d’Ada Colau han patit una davallada de l’11%. Com volen pactar amb nosaltres eliminant partides essencials?

En el quart motiu volem fer esment de quelcom que també és importantíssim i que afecta el dia a dia dels districtes i els ciutadans: ens referim a les inversions. Vostès falsegen la xifra d’inversions. A la roda de premsa es van presentar dient que les inversions del 2017 pujarien a 429M€. En canvi sobta comprovar una frase de l’Informe de l’Interventor on es diu: “o el 2017 no s’executen la totalitat de les inversions que han pressupostat o, si s’executen, entraran en dèficit”. En concret Intervenció parla de 47,7M€ la despesa que si és executada (d’aquests 21,4M són d’inversió) en la seva totalitat, faria que l’Ajuntament de Barcelona, l’any 20017 entrés en dèficit. Per tant, siguin sincers i diguin si tenen previst executar aquest pressupost i fer dèficit, o diguin la veritat i expliquin que avui es presenta un pressupost que no és transparent, i que en realitat la inversió i despesa a executar a Bcn no ascendeix a 429M d’€ sinó gairebé 50M menys.

Vostès avui estan “tranquils” perquè creuen que aprovaran aquests pressupostos fent servir la qüestió de confiança. Han de saber però que una QC és quelcom legítim, que preveu la llei, però que s’ha de fer servir després d’haver esgotat totes i cadascunes de les possibilitats d’intentar tenir uns pressupostos negociats i consensuats amb la major part possible dels grups d’aquest consell plenari. Això no ha estat així. Vostès han fet ús de la QC sense abans haver esgotat la possibilitat del pacte. I així no s’hauria de governar la ciutat. Vostès no han fet els esforços necessaris per arribar a acords i avui el que fan és “patada cap endavant” i fer el que no han sabut fer amb el diàleg, el consens i el pacte que és el que s’esperaria d’un Govern minoritari com el seu.

M’agradaria també dirigir-me al seu soci de Govern. El PSC. El PSC a la Comissió d’Economia ha fet una defensa d’aquests pressupostos amb la boca ben petita. Mai havíem vist un PSC tant acomplexat. La Regidora Ballarin ha apel.lat al fet que Barcelona sempre havia tingut els comptes sanejats, per a què avui els donem suport. Li vull dir a la regidora que no se ben bé quin concepte té el PSC de “comptes sanejats”, perquè quan CiU va arribar al Govern recordi que hi havia un dèficit de 800M€ i això, que jo sàpiga, no són uns comptes sanejats. També volem recordar que els superàvits que vam generar al primer any de mandat van anar destinats a eixugar aquet dèficit. Un cop vam tenir el dèficit eixugat, vam destinar el superàvit a finançar noves inversions fent la modificació de crèdit pertinent. Aquesta és la explicació de com vam generar superàvit i en què el vam gastar. Ens agradaria saber per què avui el Govern genera superàvit i què en fa d’ell.

El PSC parlava de pressupost “expansiu”, i això torna a ser fals. Torna a ser fals perquè aquest Govern haurà de deixar d’executar 48 M€ per no entrar en dèficit. Si deixen d’executar aquesta despesa no seran uns pressupostos que pugin un 4%, sinó que creixeran només un 1,5%.

Estem davant d’un Govern sol, aïllat i atrinxerat sota les seves pròpies demagògies i mentides, estan atrapats a la teranyina de les promeses incomplertes. Són incapaços de tirar endavant qualsevol política que s’aguanti per si sola. Si això era la “nova forma d’entendre la política”, si això era la “nova política”, doneu-me la “vella política de sempre”, la que sempre havia estat capaç de tirar la ciutat endavant amb pactes, consensos i diàlegs. No compartim la seva forma barroera i menyspreable que tenen de tirar endavant amb la ciutat.

La qüestió de confiança és un recurs legítim que preveu la llei perquè s’utilitzi en últim extrem i no com un rodet d’un Govern sectari i sense diàleg. Vol que li comenti que opinava el seu Govern, el grup d’ICV, davant la qüestió de confiança? Gomà deia: “vincular el pressupost a una qüestió de confiança voldria dir que és un Alcalde més en precari que mai” “Era un govern políticament incapaç, aïllat, amb un pressupost rebutjat” i qualificava la qüestió de confiança “com un drecera no democràtica”.

També tenim declaracions del qui ara avui és el Gerent de l’Ajuntament de Barcelona, en Jordi Martí (quan era Regidor president del PSC): “constatem el fracàs del Govern Municipal i la seva incapacitat, i entenc que la Tinent d’Alcalde d’Economia (Sònia Recasens) faria bé en abandonar les seves responsabilitats ja que demostra que no te un projecte econòmic i que no pot forjar un consens”. Faran cas al seu Gerent?

No ens estranya que no hagin trobat suports a un pressupost 100% Colau. Aquest pressupost no ha agradat gens. Retalla les inversions, retalla el manteniment de la ciutat, tindrem una ciutat amb menys recursos i per tant, una ciutat més bruta, menys il·luminada i més incívica, amb una cotilla d’uns ingressos desbocats per la bombolla immobiliària. Uns pressupostos on la única gran mesura que proposen és l’entrada de 400 persones a la plantilla municipal, que no és que sigui dolent per si mateix, però permeti’m que els hi digui que quan vostès es posen a “contractar gent a la casa” la veritat és que ens agafa tremolor de cames. Tenim uns pressupostos que reatllen en matèria de polítiques socials. Vostès perpetuen les desigualtats als barris, s’acarnissen sobre el comerç retallant el pressupost, i no tenen una política clara de generació de llocs de treball.  Es un pressupost que falseja les xifres i que ens farà entrar en dèficit si l’executen en la seva totalitat. Dèficit vol dir “retallades” i per tant, o faran dèficit o vostès estant mentint a la ciutadania.

En definitiva, els hi recordem que uns pressupostos no s’aproven a les xarxes socials. Uns pressupostos s’aproven arromangant-se, dialogant, treballant i consensuant. Estarem amatents a veure si hi ha un canvi d’actitud.  Però ja ens van dir que aprovarien els pressupostos per Decret, i per tant, seran els pressupostos més minoritaris de la història d’aquest Ajuntament. Potser tindran “sí o sí” pressupostos,  com vostès no han parat de dir, però també tindran solitud, feblesa i pèrdua d’oportunitats per Barcelona. Aquest Govern ha fracassat en el seu projecte més important de ciutat.

Un govern que no governa. De Joaquim Forn.

Article publicat el 21-11-2016 a El Món.

El govern d’Ada Colau ni governa ni convenç. Fa uns quants dies l’alcaldessa va assegurar que el Govern des de fora no es veia igual que des de dins, que ara estaven en una fase d’aprenentatge del que significava realment governar. Sembla que hagi descobert fa poc que governar no és fer gestos, interpretar, fer teatre del dolent. Que a més d’estàtues de Franco i pregoners també s’ha de gestionar un dia a dia, dia a dia en què està fracassant clamorosament. Ni ordenances fiscals, ni Pla d’Actuació Municipal, ni Pla d’Hotels i Establiments Turístics, ni ordenances de terrasses. L’únic que aconseguiran aprovar seran els pressupostos i per imperatiu legal. La ciutat de Barcelona ha de tenir uns pressupostos encara que Colau no tingui majoria, i si aconsegueix superar la qüestió de confiança, els pressupostos que ha presentat seran aprovats automàticament. Els aprovaran sense haver convençut a la majoria de la bondat dels seus números i propostes.

“Perquè, i després de l’aprovació in extremis, què? Què passarà després d’això? Tenen cap pla? Cap objectiu? Quin full de ruta seguiran? Amb quins aliats comptaran?”

Però el problema real no són els pressupostos, el problema real és que no s’albira cap futur. No hi ha un després. Perquè, i després de l’aprovació in extremis, què? Què passarà després d’això? Tenen cap pla? Cap objectiu? Quin full de ruta seguiran? Amb quins aliats comptaran? Continuaran amb el seu aprenentatge també en aquest camp? Aprendran a pactar amb la pluralitat de la ciutat? A arribar a acords amb la gent que no pensa com ells? La ciutat no es pot aturar fins que n’aprenguin. Cada dia surten nous reptes als quals hem de fer front, estaran preparats? La ciutat no és una joguina ni un experiment sociològic d’algun show televisiu. No podem viure en una permanent rectificació.

“I això no és culpa dels demòcrates, ja que els seus aliats naturals també els han abandonat. Aliats amb els quals nosaltres sí que hem pogut pactar tot i estar a les antípodes polítiques.”

La bona herència rebuda s’està acabant, això es comença a notar, i ara els toca treballar. Per ara hi ha moltes paraules, moltes declaracions i molts pocs fets. Molta gesticulació i poc diàleg autèntic. Poc consens i molt queixar-se en rodes de premsa. I això no és culpa dels demòcrates, ja que els seus aliats naturals també els han abandonat. Aliats amb els quals nosaltres sí que hem pogut pactar tot i estar a les antípodes polítiques. És un problema de tarannà i de voluntat. Tenen un problema amb el tarannà, però també amb les prioritats que ha de seguir la política municipal. És la manera com miren la política i el que aquesta ha de significar: és més important crear una “nova hegemonia”, una nova casta de poder abans que la funcionalitat de Barcelona i el benestar dels seus ciutadans i ciutadanes.

“Un cop més, Colau sembla desconèixer les regles del joc democràtic, un cop més s’amaga darrera el populisme més ranci”

Només ha faltat que Colau afirmés que si ella pogués, convocaria eleccions anticipades!! Un cop més, Colau sembla desconèixer les regles del joc democràtic, un cop més s’amaga darrera el populisme més ranci, imaginant-se que no té prou suport polític, però sí suport popular. Tot això és una política que s’allunya de la realitat d’una ciutat de més de milió i mig d’habitants. Ara és

Ara és l’hora de governar, Barcelona no pot continuar perdent oportunitats.

“Colau s’ha arribat a creure que ha fet una revolució”

Entrevista a Joaquim Forn, El Punt-Avui 20-11-16

“Colau s’ha arribat a creure que ha fet una revolució”

En el moment en què l’oposició al consistori de Barcelona maniobra per fer de contrafort al govern d’Ada Colau, el portaveu i home fort del grup de CiU, Joaquim Forn, explica què hi ha al darrere d’aquesta estratègia.

Encara veu possibilitats de configurar una alternativa, o moció de censura, a Colau?

Hi estem treballant. Continuem tenint reunions amb tots els grups, incloent-hi el PSC, i això ens ha ajudat a tenir un contacte més sovintejat per plantejar alternatives a qüestions que son importants per a la ciutat.

Si calgués, faria govern amb el PP o C’s?

Nosaltres el que vam dir és que el que era imprescindible era que en aquesta majoria que volem construir hi hagués ERC i el PSC. I aquesta és el nostra voluntat. És evident que el PSC, en aquests moments, ha fet l’opció d’entrar en el govern de Colau, però continuem creient que entre aquests tres partits hi ha molts possibles punts d’acord. I en una situació de necessitat, crisi, i paràlisi com la que estem vivint a Barcelona, està plenament justificat que aquestes tres formacions puguem actuar conjuntament

A principi de mandat, alguns sectors de dins i fora del partit els van acusar de no haver intentat un moviment semblant. La d’ara, doncs, és una maniobra de correcció?

No. Són coses diferents. La nostra proposta es fa en un moment en què han passat coses importants. D’entrada, cal recordar que la senyora Colau va ser investida amb els vots del PSC, ERC i la CUP, i nosaltres plantegem això en el lmoment que ERC i la CUP han aprovat una reprovació al govern. Per tant, el suport inicial que tenia Colau, no és el mateix que ara. I no només des del punt de vista polític, sinó també social.

Creuen que la història de Barcelona comença amb la seva entrada al govern.

En què ha pecat, el govern de Colau?

En prepotència i desconeixement. Prepotència, per pensar que podien actuar com si tinguessin majoria absoluta. Colau s’ha arribat a creure que ha fet un gran canvi o revolució. I la realitat diu que només estan a un regidor i 17.000 vots de nosaltres. I, alhora, han topat amb la realitat. Desconeixien absolutament les regles del joc, i que aquí, per tirar endavant projectes, els has de pactar i aconseguir majories. I és preocupant que davant d’aquesta situació de paràlisi la resposta de Colau sigui dir que, si pogués, convocaria eleccions. Això no va així. Les eleccions seran el 2019 i el que ha de fer l’alcaldessa, ara, és governar. Aquesta actitud de creure que no té el suport polític però sí el popular és una mostra de populisme com feia temps que no vèiem. Però vaja, tampoc ens estranya, perquè és un govern que ve de l’activisme i que es creu que representa la societat sencera, quan Barcelona és molt plural.

Perceben una voluntat de bloqueig respecte a projectes que vostès van impulsar en el govern?

Sí, i aquí també hi ha una diferència capital. Quan nosaltres vam arribar al govern, en Xavier Trias va repetir que s’havia de continuar el que s’havia fet bé abans, i que a l’Ajuntament hi ha gent amb molta vàlua a nivell tècnic i que calia comptar amb ells. La manera d’actuar, però, de Colau i el seu equip, és que tot el que s’ha fet abans, i no només CiU, està mal fet i s’ha de començar de zero. Creuen que la història de Barcelona comença amb la seva entrada al govern.

En aquestes converses que mantenen amb la resta de grups, hi ha una intenció de reivindicar el lideratge de CiU com a oposició?

Més que un intent de liderar-lo, estem exercint una responsabilitat. Si presentem una reprovació al govern, i es guanya, el que no podem fer, com a grup majoritari, és quedar-nos de braços plegats i veure què passa. Tenim un projecte alternatiu per a la ciutat i volem que es compleixi. Si el govern ho paralitza tot i és incapaç de tirar endavant els projectes que la ciutat demana, ho haurà de fer l’oposició. I és el que volem fer. Som l’alternativa política, perquè som qui tenim més regidors a l’oposició, i també volem ser una alternativa social, en què els ciutadans ens reconeguin com el partit que té un model contraposat.

El segon tinent d’alcalde, Jaume Collboni, ja ha manifestat que el govern haurà de fer un esforç per entendre’s més amb vostès o Ciutadans. Percep un canvi d’actitud?

Per ells, deu ser una necessitat. Ara bé, això es converteix en retòrica quan no es trasllada a la realitat. Dialogar no és que l’alcaldessa truqui un dia al president del nostre grup, es vegin i es facin una foto. Dialogar vol dir voluntat d’arribar a acords, cedir o acostar posicions. I fins a dia d’avui, això ho hem vist en comptades ocasions.

En la regulació a aprovar sobre establiments turístics, per exemple, podrien anar d’acord amb el PSC?

Sí. He dit que hi ha partits que ens podem posar d’acord en qüestions. La pregunta, aquí, és si BComú està disposada a cedir i a formar part d’aquesta possible majoria.

Blindar el centre de la instal·lació d’allotjaments podria ser un plantejament salomònic per arribar a un acord?

Sí. És evident que hi ha espais on la possibilitat que hi hagi més usos turístics està esgotada. Això ho compartim. El que hem de veure és fins on arriba aquesta limitació, i de quina manera no perdem ocupació o bé de quina manera mantenim uns rendiments, que són molt importants, del turisme. No es pot explicar només una part de la pel·lícula.

Després de la pèrdua de l’alcaldia s’ha dit, mig en broma mig seriosament, que CiU havia de superar un període de dol. Ja l’han deixat enrere?

Sí, absolutament. Era un procés que havíem de passar i no tothom ho afronta de la mateixa manera. Però, ara, tots els regidors ja estan al 100% i amb ganes.

La no-renúncia de Trias, però, transmet un sensació d’interinatge al grup. Hi està d’acord?

D’entrada, s’ha de recordar que Xavier Trias no va dir que marxaria sinó que no seguiria el proper mandat, que no és el mateix. Ell també té un paper a desenvolupar, que segurament no és el d’estar-hi al capdavant, perquè ha cedit aquest paper, en aquest cas a mi.

Som l’alternativa que vol resoldre els problemes de la ciutat i ho fem perquè tenim lideratge i ambició.

I que li hagi cedit el lideratge ho hem de llegir en clau successòria?

No, simplement en clau interna. Si a partir d’aquí em preguntes si tinc aspiracions, la resposta és que sí. Ja he dit que la meva voluntat és presentar-me a les primàries. Però el que per nosaltres ha de ser una obsessió és construir aquest model alternatiu, que ja està força construït, i que es vegi.

Si Colau es va reivindicar com una alternativa d’esquerres a Trias, vostès volen ser el mateix des del centredreta?

Això seria caure en el seu parany. Som l’alternativa que vol resoldre els problemes de la ciutat i ho fem perquè tenim lideratge i ambició.

Foto. Parlament ciutadà

 

El temps de la pedra. De Jaume Ciurana

Article publicat a La Vanguardia el 17-11-2016

“El temps de la pedra ha passat”, afirmen els màxims responsables de Cultura de Barcelona per justificar l’enderroc del teatre Arnau.

“El temps de la pedra ha passat”, afirmen els màxims responsables de Cultura de Barcelona per justificar l’enderroc del teatre Arnau en lloc d’emprendre una rehabilitació per a la qual –diuen- no hi ha recursos. I ho diuen, també, pocs mesos després de rebutjar que una part de l’aportació de 30 milions d’euros que fa la Diputació a la capital del país es destinés a l’esmentat teatre tal com vàrem proposar. Des de Sixena fins al teatre Arnau, les decisions sobre el patrimoni tenen uan dimensió social –política- innegable.

Aquesta expressió, plena d’insensibilitat i d’aparença prepotent però profundament acomplexada dels responsables municipals, obeeix a una raó de fons gens negligible i que malauradament, està ben estesa: la poca consideració social del patrimoni històric. A Catalunya les polítiques patrimonials no han avançat els darrers anys com ho han fet, per exemple, les mediambientals o les d’igualtat de gènere. Han avançat, és cert, i seria injust ignorar-ho, però no prou. I els avenços no sempre han anat acompanyats de les estratègies de conservació, restauració i interpretació necessàries. La política patrimonial sovint es confon amb la museística. S’agafa una part per un tot. Les polítiques patrimonials s’han de fer al territori, als mitjans de comunicació, a les escoles. Posar en relleu el patrimoni d’un país és enviar el missatge que respectem la memòria dels que ens han precedit i del conjunt d’elements –sovint complexos, com la mateixa societat- que ens han fet ser com som. És una mostra de maduresa col•lectiva saber-ne valorar la importància i un element pedagògic de primer ordre per entendre l’evolució tan històrica –civil, religiosa, militar, popular- com estètica de la societat a què pertanyen.

Ens calen eines d’educació, de sensibilització i també d’acció en la defensa del patrimoni històric col•lectiu. Cal organitzar-se, coordinar-se. On és la Greenpeace del patrimoni?

La societat ha de tenir un paper clau en la preservació de la nostra història, es tracti d’edificis, de patrimoni etnogràfic, d’arxius o de restes arqueològiques. És gràcies a la gent sensibilitzada del territori, les entitats, els grups de recerca locals que avui podem gaudir-ne. La pèrdua dels fons de les fundacions de les antigues caixes d’estalvi ha accentuat la fragilitat de les polítiques patrimonials. Però les administracions no poden renunciar a la seva responsabilitat: dotar pressupostàriament les polítiques patrimonials. Si ens preguntem com hem arribat fins aquí, la llarga crisi, la pràctica desaparició de l’aplicació de l’1% cultural i la poca capacitat dels que ens considerem defensors de la pedra per situar la protecció del patrimoni històric com una de les prioritats en els pressupostos de les administracions poden ser la resposta. Però no ens hi resignem. La lluita val la pena. Ens calen eines d’educació, de sensibilització i també d’acció en la defensa del patrimoni històric col•lectiu. Cal organitzar-se, coordinar-se. On és la Greenpeace del patrimoni?

Comissió de Drets Socials del mes de novembre: Propostes i Precs

En aquesta Comissió de Drets Socials del mes de novembre la regidora demòcrata Maite Fandos ha instat a elaborar un nou Pla d’equipaments juvenils i a augmentar els plans de Formació professional.