Comissió d’economia del mes de setembre: Propostes i Precs.

En la Comissió d’economia del mes de setembre les regidores demòcrates Sònia Recasens i Maite Fandos han fiscalitzat les dades exactes d’inversió executada, han demanat ampliar la bonnifiació de l’IBI per centres esportius fins al 85% i han reclamat un estudi sobre la Taxa Turística.

Reclamem que la Superilla de La Maternitat i Sant Ramon s’implementi correctament.

Lídia Gállego com a consellera de districte i portaveu del districte de Les Corts per part del Grup Municipal Demòcrata proposa que la implantació de la Superilla de La Maternitat i Sant Ramon s’implanti amb tot el consens possible i la participació de la ciutadania. Proposició

Consell Plenari del districte de Sants-Montjuïc del mes d’octubre del 2016

En aquest Consell Plenari del districte de Sants-Montjuïc el conseller demòcrata Sergi Sarri ha instat a la reforma integral del Passeig de la Zona Franca, a rehabilitar els jardins del calaix de les vies de Sants, a arreglar l’ascensor del Mercat Nou i ha fiscalitzat el govern municipal sobre les incidències de la moratòria hotelera sobre el districte. Iniciatives

Consell Plenari del Districte deN ou Barris

En aquest Consell Plenari del Districte de Nou barris hem instat a què el Govern del Districte de Nou Barris, i l’Ajuntament de Barcelona, endeguin el projecte de remodelació del Mercat de Montserrat durant aquest mandat, consensuat amb la Junta de Mercats, les associacions de comerciants i les entitats del territori.

Que el Govern del Districte de Nou Barris prengui les mesures corresponents per millorar la convivència i la seguretat a la zona descrita incrementant, si escau, la presència d’efectius de la Guàrdia Urbana. (als carrers Casals i Cuberó, Almansa i Font de Canyelles al barri del Verdum)

Que el Govern del Districte impulsi durant aquest mandat un Pla de millora dels parcs infantils de Nou Barris, incorporant en alguns d’ells aparells lúdics adaptats per a nens amb discapacitat.

Utilitzar Catalunya, menysprear Barcelona. De Joaquim Forn.

Article de Joaquim Forn publicat a El Punt-Avui el 10-9-2016

Ada Colau ha iniciat el curs polític confirmant que participarà a la manifestació de la Diada i definint-se com a sobiranista. D’altres membres del seu equip de govern, Gerardo Pisarello, Jaume Asens, per exemple, també han aprofitat les darreres setmanes per insistir en el perfil sobiranista de Barcelona en Comú. Sempre matisant, és clar, que el seu sobiranisme és el bo, perquè és popular i també que en cap cas s’incorporen als actes convocats per Òmnium i l’Assemblea per defensar la independència de Catalunya, sinó per estar al costat de les institucions catalanes i treballar per una Espanya confederal.

Curiosament, tot aquest rampell de sobiranisme ambigu s’ha produït quan ja es dóna per fet que Barcelona en Comú esdevindrà un partit polític convencional el 2017 i que el seu objectiu, també expressat en una entrevista per Ada Colau, seran les eleccions al Parlament de Catalunya per propiciar un govern d’esquerres que naturalment continuaria sent de caràcter autonomista.

La suposada aposta per la claredat d’Ada Colau i Barcelona en Comú es perd quan es tracta del futur de Catalunya i dels catalans. El seu sobiranisme, si hi és, és purament instrumental i no va a favor de la nació catalana, sinó que està pensat únicament i exclusivament per jugar a favor dels seus interessos partidaris i partidistes.

La seva apel·lació al catalanisme popular d’extracció treballadora té només un objectiu: dividir el sobiranisme. El volen dividit perquè per ells l’única variable política que existeix és l’eix dreta-esquerra. I el que volen no és una Catalunya lliure, que pugui triar el seu futur, sinó que treballen activament per un catalanisme enfrontat, de bons i dolents, en què, és clar, els bons són ells i els dolents, tots els altres.

El sobiranisme, tal com ha quedat plantejat en els darrers anys des que va iniciar-se el procés, és un anhel de llibertat que va més enllà dels partits i de les batusses polítiques pròpies d’un país normal. En canvi, per Ada Colau aquesta unitat d’acció sobiranista és inimaginable, i no només perquè ja hagi deixat clar que no vol un estat per a Catalunya, sinó perquè sobretot el que pretén és forçar la divisió del catalanisme. Voler participar del sobiranisme atiant la flama de la divisió és utilitzar Catalunya i, sobretot, fer-li impossible el camí de la victòria. Ada Colau, per dir-ho clar, no vol que guanyi Catalunya; vol guanyar ella i vol que guanyi el seu partit.

Els exemples del que afirmo no són només de les darreres setmanes. L’abril del 2015, just abans de l’inici de la campanya electoral dels comicis municipals, Colau es va comprometre a fer una consulta a la ciutadania sobre si Barcelona s’havia d’adherir a l’Associació de Municipis per la Independència i va refermar el seu suport al legítim dret a decidir de Catalunya. Una promesa electoral que, 15 mesos després, continua sense complir i que ni tan sols té data prevista. N’hi hauria prou que Ada Colau donés llibertat de vot als seus regidors perquè la proposta tirés endavant, però en l’ambigüitat, els comuns viuen millor. És l’ambigüitat tàctica que utilitza Catalunya i el seu futur en funció del que consideren que més els pot beneficiar. Dir una cosa i la contrària. Ara ens diem sobiranistes i, en canvi, durant la campanya del 20-D l’alcaldessa va afirmar que “Madrid pot tornar a ser la nostra capital, una capital del segle XXI”. Capital, Madrid; i Barcelona, ciutat de províncies, tot molt sobiranista.

L’alcaldessa també ha anunciat que ara marxarà alguns caps de setmana per participar en les campanyes electorals dels seus partits afins a Galícia i el País Basc. Naturalment, pot fer-ho, només faltaria. Colau ha tornat de les vacances i ha parlat de Catalunya, de la confederació dels pobles d’Espanya i de les eleccions basques i gallegues. Però encara és l’hora que hagi plantejat un balanç seriós sobre la temporada d’estiu a la capital de Catalunya, on es continuen acumulant els problemes –alguns, sistèmics i difícils de resoldre; d’altres, clarament agreujats per la seva gestió al capdavant de l’Ajuntament– mentre l’alcaldessa i l’equip de govern semblen més interessats a fugir d’estudi, com si la cosa no els afectés.

Dividir el sobiranisme apel·lant a una falsa lluita de classes i utilitzar Catalunya només per treure’n profit propi, i menysprear amb el silenci Barcelona com si l’alcaldia fos una mena de tribuna per pontificar sobre tot menys sobre els problemes de la ciutat. Aquest és el doble full de ruta que planteja Ada Colau. No és el que es mereixen i necessiten el país i la seva capital.

“Hi ha qui diu i ens vol fer creure que ser sobiranista passa per dir que la nostra capital és Madrid.”

Discurs de Joaquim Forn al Fossar de les Moreres 10-9-2016

Un any més, un altre 10 de setembre, tornem a trobar-nos per recordar el nostre passat i conjurar-nos per guanyar el nostre futur. Són moltes les nits, moltes les persones, els sofriments i les esperances que ha vist passar aquest fossar. Són  molts els que hi eren i ja no hi són. Avui som aquí per tots ells. Som aquí per tornar a dir que volem ser lliures. I Som aquí per dir que aviat ho serem.

“No hi ha cap altre objectiu que no sigui el de negar a Catalunya i als catalans, el dret a decidir el seu futur. Hi ha qui per fer-ho, no ha dubtat en baixar a les clavegueres de l’Estat. La mentida i la difamació són les seves armes.”

Serem lliures perquè així ho decidirem entre tots. Perquè a Catalunya  tenim un projecte comú. Un ideal compartit i en positiu que no és altre que el d’esdevenir un Estat amb les eines i la voluntat de treballar pels catalans i no contra ningú.

L’Espanya d’avui ( ho veiem aquests dies ) no té projecte. No hi ha cap altre objectiu que no sigui el de negar a Catalunya i als catalans, el dret a decidir el seu futur. Hi ha qui per fer-ho, no ha dubtat en baixar a les clavegueres de l’Estat. La mentida i la difamació són les seves armes. Dividir-nos és el seu objectiu. Busquen el descrèdit de les persones per atacar el procés. Hem vingut a dir-los que no ho aconseguiran. Que no tenim por. Que cap imputació ni cap argúcia legal podrà fer-nos desdir del nostre compromís amb la voluntat democràtica dels catalans.

Amics i amigues, tenim a l’abast el noble objectiu de la llibertat. Sabíem com ho sabem ara, que assolir-lo no és feina fàcil. Que caldria posar-hi esforç, valentia, generositat i il·lusió.

Hi ha qui diu i ens vol fer creure que estem massa cansats per acabar allò que hem començat. Que les cames ens pesen i la mà ens tremola massa per poder escriure el nostre futur. Hi ha qui diu i ens vol fer creure que l’única manera d’acabar el procés és la renúncia i la dissolució en la falsa promesa d’una Espanya fraternal. Hi ha qui diu i ens vol fer creure que ser sobiranista passa per dir que la nostra capital és Madrid.

Deixem-los dir, però no ens els creguem. Si en algun moment les cames ens tremolen, que sigui perquè hem accelerat el pas. Si la mà ens ha de tremolar, que sigui d’emoció i no de por.

Si hem d’ampliar les bases del sobiranisme, que no sigui a costa de rebaixar el somni ni l’anhel d’independència.

“Amigues i amics, Barcelona pot ser aviat la capital d’un nou Estat a Europa. Una ciutat orgullosa del seu passat i compromesa amb el seu futur.”

Com deia en Jordi Carbonell: Que la prudència no ens faci traïdors.

Amigues i amics, Barcelona pot ser aviat la capital d’un nou Estat a Europa. Una ciutat orgullosa del seu passat i compromesa amb el seu futur. Una ciutat a l’alçada del sacrifici que van fer els nostres avantpassats per defensar-la. Barcelona es va perdre el 1714, però la seva dignitat va quedar intacta. Tinguem-ho sempre present. Estiguem orgullosos de ser barcelonins. Siguem conscients que aquesta ciutat ho va donar tot,  fins la vida, per la defensa de la llibertat. El Born, que alguns volen manipular com una joguina en mans de nens maldestres, n’és el testimoni més colpidor.  No totes les ciutats tenen un passat tant honorable. Sapiguem ser-ne dignes i sapiguem preservar-lo.

Abans feia referència a tota la gent que avui no ens pot acompanyar. He citat en Jordi Carbonell  i ara citaré a la Muriel Casals. La Muriel deia que no buscàvem cap somni,  que nosaltres érem….que nosaltres som el somni. Deia que la llibertat no és negociable i que serem invulnerables si estem junts. Muriel, avui som aquí com tu haguessis volgut, junts.

Junts pel teu somni, que és el nostre. Junts per la llibertat de Catalunya i el futur dels catalans. Junts contra la por i les amenaces. Junts amb la il·lusió de tenir-ho a tocar. Guanyarem! Visca Catalunya lliure!

Consell Plenari del Districte de Nou Barris del mes de juliol

En aquest Consell Plenari del Districte de Nou Barris del mes de juliol de 2016 els consellers de districte demòcrates han proposat i aprovat incorporar al Pla d’acció per la cohesió i els drets socials de Nou Barris un àmbit o línia de treball que esdevinguin polítiques públiques específiques per millorar la cohesió, els drets socials i la qualitat de vida de les persones amb discapacitat o amb diversitat funcional; que les mesures que
s’apliquin destinades a aquest àmbit siguin consensuades amb els agents implicats
del territori i també amb entitats expertes que treballin per la inserció social i laboral de
les persones amb discapacitat o amb diversitat funcional.
Que el Govern del Districte de Nou Barris insti l’Ajuntament de
Barcelona perquè exclogui de pagament la Zona Blava de Nou Barris per estacionar
durant el mes d’agost i en garanteixi la gratuïtat, com s’havia fet fins ara.
I han preguntat sobre què pensa fer el Govern del Districte de Nou Barris per
millorar la neteja i les condicions actuals en les quals es troben els passos interiors al
barri de Canyelles? Demanem si tenen pensat actuar, que es detallin les accions a
desenvolupar i la previsió en el temps d’aquestes.