Consell Plenari de desembre: Propostes i Precs

En el Consell Plenari del mes de desembre els regidors demòcrates Xavier Trias, Jordi Martí i Francina Vila han vetllat per la bona aplicació de les Superilles, perquè el Tramvia no es construeixi sense el suport de la majoria del consistori i per recuperar el Taller Masriera.

Recuperem el Taller Masriera

masriera

 

Prec fet per Francina Vila al Govern Municipal: Que el govern municipal treballi per arribar a un acord amb l’actual propietat de l’antic Taller Masriera situat al carrer Bailèn nº 70-72, per tal de recuperar patrimonialment l’edifici i desenvolupar-hi un equipament cultural al servei del veïnat de la Dreta de l’Eixample.

El projecte de construir un hotel a l’edifici del Deutsche Bank ( a la cruïlla de Diagonal amb Passeig de Gràcia ) implicava entre altres coses la cessió a la ciutat del Taller Masriera a l’Ajuntament de Barcelona. Aquesta cessió hagués comportat la posada en marxa d’un nou equipament cultural a la ciutat.

Amb la moratòria hotelera del nou govern de la ciutat aquest projecte va quedar aturat. Gràcies a la seva política:

• Hem perdut el taller Masriera
• Hem perdut 9 milions d’euros que amés a més rebia l’Ajuntament i que ens haguessin permès recuperar-lo com a equipament
• Hem perdut la possibilitat de recuperar els metres de verd que hi ha en el seu interior d’illa.
• Hem perdut els 300 llocs de treball que generava l’operació a la torre Deutche Bank.

Tot això en un districte com l’Eixample, històricament mancat d’equipaments i en una ciutat on la taxa d’atur continua sent un greu problema.

A canvi de tot això no hi haurà cap hotel a la Torre del Deutsche Bank però, quina és la contrapartida? Quin és el guany que ha obtingut la ciutat de la seva gestió? Jo els ho diré…CAP.

A canvi de totes aquestes renúncies, vostès han aconseguit que a la torre del Deutche Bank s’hi facin pisos de luxe. Uns pisos que contribuiran a engreixar la bombolla immobiliària que la seva moratòria hotelera ha ajudat a inflar. Pisos de luxe que faran pujar el preu mig de la zona encara més ( els recordo que el preu del lloguer a la ciutat està desbocat i que el darrer any ha augmentat un 18% )…No creuen que això gentrifica els nostres barris més que un hotel?

Vostès ens han fet perdre l’oportunitat del projecte inicial, però creiem que no podem renunciar a la recuperació del Taller Masriera i a la seva posada en servei com un equipament cultural a la Dreta de l’Eixample.

Es per això que ja vam demanar al Plenari de l’Eixample i a la Comissió de Benestar, Cultura i Esports del més de març passat, que es fessin les gestions pertinents per intentar tirar endavant aquest projecte per altres vies.

El barri ho necessita. L’edifici, que constitueix un bé patrimonial i icònic del barri, s’ho val. No facin pagar als veïns i veïnes, i a les entitats de l’eixample que podrien fer ús del taller Masriera, l’alt preu de la seva manca de visió. Rectifiquin i treballin per aconseguir convertir-lo en l’equipament cultural que l’Eixample es mereix.

ALTRES CONSIDERACIONS: EL TALLER MASRIERA, PATRIMONI DE L’EIXAMPLE

El taller Masriera és un edifici d’estil neoclassicista, creat per ser un taller per realització d’obres pictòriques i escultòriques i que també servia de magatzem d’obres d’art de gran valor, propietat dels germans Masriera.

L’edifici va esdevenir un espai de trobada d’artistes i lloc de tertúlies, concerts i representacions teatrals; el 1935 Federico Garcia Lorca hi va llegir per primer cop la seva obra “Doña Rosita la sotera o El lenguaje de las flores”.

Creem una Taula de treball per tractar la cobertura de la Ronda de dalt

EL conseller de districte de Gràcia del Grup Municipal Demòcrata Esteve Suñé ha aconseguit que es creï una Taula de treball per tractar la finalització de la cobertura de Travessera de dalt. Proposició

Imposar des de la minoria

Article publicat per na Francina Vila a l’E-Notícies el 21-12-2016

El tramvia passarà per la Diagonal, sí o sí”, ens diu Ada Colau. Sí o sí malgrat que les barcelonines i els barcelonins votéssim que no en una consulta, malgrat que no hi hagi cap estudi rigorós que avali el retorn social d’ una inversió de més de dos-cents milions d’euros. Malgrat que la implementació d’una infraestructura ferroviària tan rígida pel bell mig de la ciutat n’hipotequi la seva mobilitat. Malgrat que els veïns i veïnes de l’Eixample, el districte més dens i contaminat de Barcelona, tingui una qualitat de l’aire encara pitjor per les emissions d’unes obres faraòniques i per la concentració de vehicles que hi haurà als carrers d’aquests barris perquè serà difícil circular per la Diagonal.

Si o sí, aquest govern ens vol fer combregar amb les seves rodes de molí. Per pur dogmatisme ideològic i per allò de la flexidemocràcia que defensa el primer Tinent d’Alcalde Pisarello.

El consens polític no hi és. Fa aproximadament un any els grups municipals de CIU, ERC, Cs, PSC i PP a l’Ajuntament de Barcelona vàrem votar prioritzar la L10 abans de fer una inversió tan important com és la implementació del tramvia. I també vàrem acordar fer els estudis previs que justifiquin o no la idoneïtat tècnica, econòmica i social d’aquesta obra lligada a una inversió tan important.

La demanda ciutadana no hi és. Ans al contrari, els comerciants de la Diagonal i l’Eixample, per exemple, s’hi oposen frontalment per l’impacte negatiu de les obres, les implicacions que tindrà sobre l’estètica d’un carrer tan emblemàtic i les afectacions sobre la mobilitat de l’avinguda i dels carres adjacents. També els veïns i veïnes dels barris afectats han creat la plataforma ciutadana “Salvem la Diagonal” per mobilitzar la ciutadania en contra del projecte i poder explicar els seus arguments.

L’aval unànime dels professionals experts en la matèria tampoc no existeix. El RACC ha presentat fa uns dies un informe demolidor que es resumeix en paraules del president de la institució de la manera següent: “Un tramvia mal resolt és la pitjor de les solucions. Demanem més temps, més estudis i més prudència”. José Antonio Acebillo, exarquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona en època de l’alcalde Maragall, defineix el tramvia com un “depredador” d’espai públic inflexible als canvis a la manera de moure´ns les persones que hi haurà a les properes dècades. Germà Bel, catedràtic d’Economia aplicada a la UB, compara aquesta infraestructura amb d’altres que s’han construït a l’Estat com aeroports i estacions d’AVE que estan buides de passatgers i que han tingut costos elevadíssims per a les butxaques dels contribuents.

I davant d’aquest panorama, què proposa Ada Colau? Fer cas omís, seguir encarregant els estudis previs necessaris a l’obra de cara al proper exercici, que ens costaran a les barcelonines i als barcelonins tres milions d’euros i obviant que en democràcia els consensos són importants per fer avançar i progressar les societats.

Consell Plenari del districte de Sants-Montjuïc del mes de desembre del 2016

En el Consell Plenari del districte de Sants-Montjuïc del mes de desembre del 2016 el conseller demòcrata Sergi Sarri  ha instat a recuperar el Palau de la Premsa pels ciutadans del Poble Sec, a equipar amb noves instal·lacions esportives la zona de Magoria i ha fiscalitzat l’actual situació de Can Vies. Proposició

PROPOSTA D’ACORD PER AL DESPLEGAMENT DE LES SUPERILLES A LA CIUTAT DE BARCELONA

Un dels reptes que afronten les ciutats al segle XXI és resoldre les contradiccions que apareixen entre les aspiracions dels ciutadans (disposar de més comoditat, qualitat de vida i progrés econòmic) i la necessitat de reduir la petjada ecològica a escala urbana. El desafiament és mantenir o augmentar el nivell de benestar i reduir les desigualtats socials, alhora que es redueix l’impacte humà al territori. Les ciutats, per la quantitat de persones que concentren, la seva morfologia en particular i per les repercussions que té sobre la manera com s’organitza la vida urbana, són determinants per a la sostenibilitat del planeta.

Els nivells de contaminació atmosfèrica, de soroll, de seguretat vial i climàtics de Barcelona estan per damunt dels nivells dels estàndards europeus, cosa que fa que la nostra ciutat tingui una baixa qualitat ambiental que afecta a la salut de les persones. Les Superilles són una bona part de solució d’aquest problema, i combinades amb les millores del transport públic col•lectiu, especialment interurbà, així com l’aposta per la promoció del vehicle elèctric, Barcelona pot tornar esdevenir un referent a nivell mundial.

La visió de l’Ajuntament de Barcelona és posar en marxa un programa de superilles per fer que la ciutat funcioni de manera més mixta i compacta, eficient i diversa, tal i com es recull al Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022.

El camí cap a una ciutat més sostenible passa, necessàriament, per trobar solucions innovadores als problemes quotidians, ja sigui des del punt de vista social o dels recursos materials. En aquest sentit, el Programa de Superilles ha de tenir una dimensió transversal a cinc pilars: l’urbanisme, el medi ambient, l’habitatge, les infraestructures i la tecnologia de la informació i la comunicació, per tal d’arribar a definir una bateria d’actuacions que van des de la rehabilitació dels edificis fins a la gestió intel•ligent de la ciutat passant per la regeneració activa dels teixits urbans. Cal treballar perquè Barcelona esdevingui una ciutat autosuficient, de barris productius, de velocitat humana, en el si d’una metròpolis interconnectada i d’emissions zero, i el programa ‘Superilles’ té la voluntat de definir una metodologia concertada entre el món municipal i els ciutadans per arribar a aquest escenari.

L’històric debat sobre la conveniència de fer funcionar la ciutat de Barcelona a través d’unes superilles que especialitzin algunes vies per al trànsit rodat (alliberant-ne d’altres per a l’ús preferent de vianants o mobilitat alternativa); o bé fer que la ciutat funcioni de manera isòtropa amb la mateixa intensitat de trànsit a tots els carrers, s’ha decantat en els últims anys cap al model de les superilles, reforçat per la implementació del Pla de Mobilitat Urbana (PMU 2013-2018) i per la consolidació de la nova xarxa de bus, que busca racionalitzar la xarxa de transport públic en superfície i fer que el seu ús sigui més intuïtiu per als usuaris.

El Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona estableix com a estratègia l’ordenació de l’espai públic basada en unitats territorials superiors a l’illa de cases. Aquesta ordenació té com a objectiu millorar l’eficiència de la mobilitat urbana, i alhora, millorar la qualitat de l’espai públic en termes de convivència i relació de la ciutadania. L’impuls per a la implantació de superilles parteix del Pla de Mobilitat i té com a objectiu impulsar una transformació integral de l’espai públic que fomenti la inclusió, redueixi la petja ecològica d’aquestes unitats territorials i faci que esdevinguin llocs de referència a la ciutat per promoure un ús intensiu de l’espai col•lectiu.

D’altra banda, cada conjunt d’illes de cases té una suma d’espais oberts que si s’articulen a l’escala de la Superilla, poden planificar-se com a infraestructura ecològica de la ciutat i poden contribuir a reforçar la connectivitat de l’espai verd, tal i com recull el Pla del Verd i la Biodiversitat. Si es maximitza l’espai verd dins de l’espai lliure de les superilles, s’estaran fomentant les funcions ambientals i socials que revertiran en la qualitat de vida de les persones.

En aquest context, la ciutat ha desenvolupat unes primeres Superilles als barris de Gràcia i Les Corts, si bé des d’una òptica excessivament centrada en la mobilitat. Ja més recentment, en el mandat anterior, s’impulsà el Programa Superilles 2012-2015, amb 5 àmbits d’estudi, a la vegada que s’iniciaren processos participatius per la definició i concreció de l’abast de cadascuna d’aquestes Superilles, ara si, des de l’òptica d’intervenció integral que ha de caracteritzar el model Superilla.

Al maig de 2016, l’actual govern municipal, va presentar una Mesura de Govern de desenvolupament del model de Superilla a la ciutat. Finalment, al setembre d’aquest any, s’ha fet una primera prova pilot a Poblenou, que no ha resultat satisfactòria per una bona part dels veïns i veïnes, fet que suposa un obstacle per al desenvolupament del programa de Superilles que defensem.

Atenent al compromís amb el canvi en el model urbà i de mobilitat de la ciutat, i a l’aprenentatge acumulat en els diferents processos endegats fins avui, els grups sota signants acorden:

1. Que cal recuperar la concepció d’un model de Superilla sustentat en una dimensió transversal als cinc pilars: l’urbanisme, el medi ambient, l’habitatge, les infraestructures i la tecnologia de la informació i la comunicació, per tal d’arribar a definir una bateria d’actuacions que van des de la rehabilitació dels edificis fins a la gestió intel•ligent de la ciutat passant per la regeneració activa dels teixits urbans.

2. Que cal redefinir un Programa propi per a la implantació de les Superilles, sota una visió integral i des del retorn del lideratge i coordinació d’aquest, des de l’àmbit de l’Urbanisme.

3. Que cal tenir present les especificitats de cada Superilla, flexibilitzant el model en funció de cadascuna i, que previ a la implantació d’una nova Superilla caldrà:

a. Definir l’abast i concreció de les accions des de processos reals de participació i empoderament de la ciutadania, assolint el major consens ciutadà.

b. Disposar d’estudis de simulació de l’impacte que es generarà sobre el conjunt de la xarxa quan s’introdueixin canvis en la mobilitat.

c. Actuar amb total transparència en tots el nivells del procés, posant a l’abast de la ciutadania les dades de partida i les dades-objectiu.

4. Cal dotar la implantació d’una Superilla de les corresponents partides pressupostàries que permetin l’assoliment d’un espai públic de qualitat, dotacions en equipament necessàries, millores en el parc existent edificat i impuls del comerç de proximitat.

5. Mostrar el seu compromís amb el desplegament del model de Superilles a la ciutat de Barcelona, atès que són un element central en la transformació urbana, social, ambiental i de mobilitat de la ciutat.

6. Cal crear una Taula de Treball de tots els grups municipals de l’Ajuntament de Barcelona, així com tècnics, per fer seguiment, fer les aportacions de millora que considerin escaients i cercar el consens polític en la definició del nou Programa d’implementació de les Superilles.

7. La proposta definitiva del govern municipal per a l’anomenada Superilla de Poblenou, desvirtua el model a nivell de mobilitat i, a més, només proposa solucions de mobiliari i usos provisionals. Aquesta proposta posa en risc el model de Superilles acordat i el seu desenvolupament.

A Barcelona, 19 de desembre de 2016