“Colau hace grandes discursos, pero cuando rascas no hay nada nuevo”

Hay coincidencia en la parálisis en la ciudad y, aunque se puedan aprobar los presupuestos con la cuestión de confianza, nos preocupa el día siguiente. Hay que buscar soluciones a la parálisis, al (PEUAT) el nuevo plan de hoteles o la ordenanza de terrazas, hay que hablar de empleo, del salario de Barcelona…

Entrevista d’El País a Joaquim Forn, 4-12-2016

“Durante el mandato Trias pactamos a derecha e izquierda desde una posición central; Colau ha sido incapaz, siempre ha gobernado para unos pocos”

Pregunta. ¿Cómo van las negociaciones por la moción de censura?

 Respuesta. Es una idea que no se concretará de un día para otro. Hay coincidencia en la parálisis en la ciudad y, aunque se puedan aprobar los presupuestos con la cuestión de confianza, nos preocupa el día siguiente. Hay que buscar soluciones a la parálisis, al (PEUAT) el nuevo plan de hoteles o la ordenanza de terrazas, hay que hablar de empleo, del salario de Barcelona…

 

P. Colau ya se tenía que someter a una cuestión de confianza para aprobar el presupuesto. ¿No se precipitó?

R. Dije que se tenía que construir una mayoría alternativa y fue tras la reprobación de Colau en pleno, que supuso un cambio, porque no le apoyaron ERC y CUP, como en la investidura. De cara al electorado no podemos estar de brazos cruzados.

P. ¿Pero con la aritmética que hay al pleno, cree que es posible echar Colau?

R. Nosotros estamos dispuestos. Son necesarios 21 votos y ponemos 10. Hasta ahora hemos sido capaces de poner en evidencia la debilidad y la inacción de Colau y su gobierno. Esta situación debilita la ciudad, es responsabilidad de los grupos ponerle remedio.

P. ¿No predominan los intereses de partido sobre los de ciudad?

R. Todos hacemos política, pero nosotros no gobernamos solo para los nuestros. Durante el mandato Trias pactamos a derecha e izquierda desde una posición central; Colau ha sido incapaz, siempre ha gobernado para unos pocos y buscando la complicidad de determinados sectores minoritarios de la ciudad. La mayoría más fácil, que sólo requiere un partido, somos nosotros.

P. El socialista y socio de Colau, Jaume Collboni, dice que hay que contar con ustedes.

R. Sí, quiere ser la cara amable del gobierno, pero para realmente acercarse hace falta un cambio de actitud. ¿Tenemos que trabajar sobre el PEUAT de Collboni o el que quería Colau? Prometió cambios y los contenidos continúan siendo los deBarcelona en comú.

P. ¿Cómo plantearán negociaciones imprescindibles para Colau, como el PEUAT o el tranvía?

R. La moratoria tiene fecha, pero la presión no nos influirá, no votaremos un PEUAT si no estamos de acuerdo. Dijeron en otoño y no hemos visto ningún documento. Sobre el tranvía, lo hemos estudiado: nos venden humo, tanto desde el punto de vista económico como ambiental y de movilidad. Y el cálculo de la tasa de regreso social de la infraestructura está mal hecho, lo explicaremos en enero.

“Lo que nos preocupa son las carencias políticas. En un momento de recuperación económica podemos perder oportunidades”

P. ¿Cómo explicaría la gestión de Colau?

R. En el día a día, las cosas funcionan porque los equipos técnicos hacen funcionar la ciudad. Lo que nos preocupa son las carencias políticas. En un momento de recuperación económica podemos perder oportunidades, se han dado mensajes contradictorios que han asustado a posibles inversores y la mejor manera de combatir las desigualdades es con la ocupación que crean las empresas. Han hecho muchos discursos y mucha política de gestos, grandes anunciados, pero cuando rascas no hay nada nuevo, ni cambios, sino deficiencias y desconocimiento.

P. Existe la sensación que este mandato la oposición hace poca oposición. ¿Tendrán más protagonismo?

R. Puedo aceptar que tras perder unas elecciones que no contábamos tuvimos un momento de luto, pero desde septiembre estamos haciendo propuestas. Otra cosa es que se han empezado a ver las debilidades de Barcelona en Comú, hemos empezado a ver errores importantes en la gestión, en la toma de decisiones o en la parálisis que nos han ayudado a tener más visibilidad. Con todo, queremos ser propositivos para sacar adelante la ciudad.

P. Trias le señaló como sucesor, pero el PDCAT eligirá el cabeza de lista en unas primarias, y ya se han postulado algunos nombres. ¿Las teme?

R. No, es muy positivo que haya otras personas que se postulen. Es la demostración de que en nuestro partido hay ideas sobre Barcelona.

“Barcelona no se puede quedar al margen, tiene que ejercer de capital de Cataluña. Hay que estar junto a las instituciones catalanas”

P. El PDCAT se está refundando. ¿Pesará más la federación de Barcelona, presidida por Mercè Homs?

R. Sí. Tiene que pesar y el presidente de la federación siempre ha sido un regidor. El partido tiene muchas cosas a decir y solo podemos ganar si tenemos un partido cohesionado que funciona y hace el trabajo que toca, se implicará más en las cuestiones municipales.

P. ¿Cuál tiene que ser el papel de Barcelona en el proceso soberanista?

R. A nivel nacional vivimos un debate importantísimo y Barcelona no se puede quedar al margen, tiene que ejercer de capital de Cataluña. Hay que estar junto a las instituciones catalanas y a la vez hacer ruta en otros ámbitos de liderazgo internacional en los que la ciudad es referente: smart cities, investigación…

P. Colau no se decide a hacer el referéndum para que Barcelona entre en laAsociación de Municipios por la Independencia (AMI). ¿Lo impulsará?

R. Se ha decidido a no hacerlo y finge tener dudas. En el pleno sería tan sencillo como dar libertad de voto a sus regidores y ya seríamos, de la AMI por la vía que ha ejercido el 99,9% de los municipios. En el referéndum tira pelotas fuera, no hay que reformar ningún reglamento como dice, que no maree la perdiz, tiene que afrontar temas que quizás no le son cómodos, no quiere que se haga ni que Barcelona esté en AMI. Nosotros lo hemos pedido vía ruego y proposición en reiteradas ocasiones.

 

P. ¿Qué haría usted en temas sobre los que hay consenso en que hay que hacer algo, como el turismo o los coches?

R. Con el turismo se está haciendo exactamente el mismo que hacíamos nosotros. Una cosa que no haríamos es criminalizarlo como lo están haciendo. Nos preocupan las zonas con masificación, pero no podemos hacer un cambio respecto a la economía y los ingresos de la ciudad, sería una locura. Defendemos que el Ayuntamiento ingrese el 100% de la tasa turística, hay margen para subirla… Lo que no es necesario es ir tanto a fomentar el turismo, no hay que ir a vender Barcelona porque Barcelona se vende bien.

P. ¿No harían promoción?

R. Se tiene que hacer, pero no es una prioridad, si tenemos un dinero vía tasa turística no es prioridad vender que venga mas gente. Me centraría en la limpieza de determinados barrios, infraestructuras, seguridad, en aumentar las inspecciones de los apartamentos ilegales… combatir un tipo de turismo que no es el que queremos.

P. ¿Y con los coches?

R. Hicimos el plan de movilidad urbana con un respaldo político bastante amplio, y fijaba objetivos claros. Pero no se tienen que tomar medidas por la vía de la imposición, tenemos que hacer frente a la contaminación y estudiar medidas valientes, no tenemos que tener miedo porque nos jugamos la salud de los ciudadanos, pero las medidas tienen que ser consensuadas.

Consell Plenari del Districte de Ciutat Vella de l’1 de desembre del 2016

En aquell Consell Plenari de districte hem presentat una proposició perquè s’acordi que el Govern del Districte faci una auditoria exhaustiva de l’estat del paviment i, en funció dels resultats, s’incrementin els recursos per tenir els carrers i places del Districte en perfecte estat i un prec perquè el Govern del Districte iniciï la tramitació per a la col·locació d’una placa que recordi on estava situada la primera estació de ferrocarril de la ciutat i acordi una data per fer-ho amb l’entitat Cercle Històric Miquel Biada, que ho va sol·licitar.

La “democràcia dinàmica” de Pisarello. De Joaquim Forn.

Article de Joaquim Forn publicat a El Periódico el  30-11-2016

“La democràcia suporta malament els adjectius. De fet, li sobren tots. Quan necessita adjectius és perquè amb tota probabilitat ens trobem davant d’un règim que no és democràtic.”

La democràcia suporta malament els adjectius. De fet, li sobren tots. Quan necessita adjectius és perquè amb tota probabilitat ens trobem davant d’un règim que no és democràtic. El franquisme es volia fer passar per una democràcia orgànica, mentre les dictadures comunistes ens bombardejaven amb el concepte de democràcia popular. Amb la mort de Fidel Castro, a Barcelona i a Catalunya hem tornat a assistir a un trist espectacle de legitimació de la dictadura. Per desgràcia han sigut moltes les persones i els col·lectius polítics que s’han apuntat a aquest exercici d’enaltiment d’esclafar les llibertats del poble cubà per part d’un règim que malgrat el seu inici revolucionari va trigar poc a ensenyar les seves verdaderes credencials de reaccionari. Entre aquests, destaca el primer tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello, qui, a través de les xarxes socials, va acabar reconeixent quin és el concepte de democràcia que guia la seva acció política com a mà dreta de l’alcaldessa.

Per Pisarello, «la democràcia no és un concepte estàtic. T’hi pots acostar o allunyar depenent del moment històric». Vaja, que segons el primer tinent d’alcalde la democràcia, en el fons, només té un valor d’ús que utilitzes en funció de les circumstàncies. Com que de les idees surten les polítiques, crec que ens trobem davant del pensament que justifica i explica com s’està governant Barcelona i la falta de diàleg i la prepotència cap a l’oposició que practica el govern de Colau. La democràcia, segons el tuit de Pisarello, és dinàmica i, segons convingui, es practica o no en funció de les circumstàncies. Serveix per guanyar eleccions i arribar al poder; però una vegada es mana, si les circumstàncies ho exigeixen, no s’ha de practicar, o convé matisar-la o desdibuixar-la. Això, és clar, sempre que qui hagi arribat al poder sigui de la teva corda, li faltava afegir a la mà dreta de l’alcaldessa. És aquesta visió patrimonial del poder i la superioritat moral que acompanya els comuns, no només Pisarello, la que explica la soledat i debilitat que acompanya la seva acció de govern. Ni pla d’acció municipal, ni pressupostos i la necessitat de passar per una moció de confiança que només superarà, si la supera, per la diabòlica aritmètica del plenari municipal.

“Afortunadament, Pisarello no pot portar a la pràctica la seva idea de «democràcia dinàmica» a Barcelona perquè els comuns estan molt lluny de tenir la força suficient.”

Afortunadament, Pisarello no pot portar a la pràctica la seva idea de «democràcia dinàmica» a Barcelona perquè els comuns estan molt lluny de tenir la força suficient, i l’oposició que encapçalo, juntament amb altres grups, no l’hi permet. Però preocupa que la ciutat estigui governada per persones amb una cultura política tan poc solvent en la indiscutibilitat de la democràcia com a sistema polític que mai es pot construir sobre l’aniquilació de les llibertats.

Ens hauria agradat més veure com els responsables governamentals de Barcelona aprofitaven la mort del dictador per compartir la seva solidaritat amb el poble cubà en el seu conjunt. En lloc d’això, hem vist com, des d’un absolut desvergonyiment, Pisarello introduïa el perillós concepte de ‘democràcia dinàmica’ per justificar Fidel. ¿És aquest el model de democràcia que vol impulsar per a Barcelona? Sent així, és tasca dels demòcrates que no posen adjectius a la democràcia fer el possible per impedir-los-ho.

Actuar més enllà de la labor assistencial. De la Maite Fandos.

Article de la Maite Fandos publicat a El Periódico el 29-11-2016

De tothom és coneguda la situació actual en què es troben moltes persones, per raons diverses, a l’hora d’afrontar els pagaments de subministraments bàsics com l’aigua, el gas o la llum. Per això, la lluita contra la pobresa energètica s’ha convertit en una política clau de la Diputació de Barcelona, juntament amb molts altres programes que es despleguen des de Benestar Social, per aconseguir que hi hagi una garantia social bàsica per a tothom.

“L’accés a serveis bàsics com llum, aigua i gas és un dret fonamental de tots els ciutadans i ciutadanes dels nostres pobles i ciutats.”

L’empobriment de la població amb la crisi econòmica, el creixement de la pobresa material severa o l’elevada taxa d’atur, sumat a altres elements estructurals com ara el deficient estat del parc d’habitatges en termes d’eficiència energètica i l’elevat preu de l’energia, un dels més cars d’Europa, són algunes de les dades que es van posar sobre la taula els dies 3 i 4 de novembre en el I Congrés Català de Pobresa Energètica, organitzat a Sabadell i que ha facilitat consensuar actuacions entre administracions, empreses i entitats del tercer sector social que donin solucions a aquestes situacions. Totes les administracions van fer front comú per resoldre definitivament aquesta situació.

L’accés a serveis bàsics com llum, aigua i gas és un dret fonamental de tots els ciutadans i ciutadanes dels nostres pobles i ciutats. Per això actuem per donar suport als ajuntaments de manera que puguin atendre el millor possible la ciutadania davant d’aquesta urgència social. I ho fem a través d’aportacions econòmiques destinades a fer front al pagament de subministraments de les famílies en situació de vulnerabilitat energètica; amb actuacions de caràcter preventiu i centrades en l’empoderament dels equips municipals; i aportant eines per aconseguir reduir el consum energètic de les llars i la despesa en aquests subministraments.

Per aquest motiu, des de la Diputació de Barcelona estem impulsant mesures concretes com, per exemple, el diagnòstic de la situació al territori. Els municipis, especialment els equips de serveis socials, coneixen de prop la realitat i, juntament amb les entitats del tercer sector social, estan donant resposta des de fa anys a les necessitats més immediates. Per això, en primer lloc, hem elaborat l’informe La pobresa energètica a la demarcació de Barcelona. Propostes d’actuació des de l’àmbit local, que mostra que els ens locals de la demarcació de Barcelona han incrementat les partides econòmiques destinades al pagament de factures de subministraments energètics. Aquesta mesura ha evitat talls de subministraments i continua sent una acció necessària davant situacions d’emergència, però sovint aquestes ajudes es cronifiquen sense resoldre la problemàtica.

Així, en el 89% dels municipis de la demarcació de Barcelona, segons aquest informe, les persones usuàries dels serveis socials que no poden pagar les factures de subministraments han rebut més d’una ajuda per aquest concepte. L’acció assistencial no és, doncs, suficient, ja que no resol d’arrel el problema i no aborda el conjunt de factors que hi intervenen.

Respondre a la pobresa energètica de forma preventiva i estructural implica, doncs, intervenir, també, sobre l’eficiència energètica de les llars i per reduir les despeses en energia, cosa que vol dir incidir en les polítiques que afecten el model energètic, l’habitatge, el medi ambient i el sistema de protecció social.

Programa pioner

Per aquesta raó, i en segon lloc, des de la Diputació de Barcelona s’aposta pel programa d’auditories i intervenció als habitatges en situació de pobresa energètica que hem posat en marxa aquest any -de forma transversal entre tres àmbits de la corporació: Benestar Social, Medi Ambient i Habitatge-, per tal de millorar l’eficiència energètica de més de 4.000 llars en el període 2016-2017 i 2017-2018. Es tracta d’un programa pioner que vol educar en un consum racional, eficient i responsable de les energies, instal·lar materials que permetin millorar l’eficiència energètica (per exemple substituir les bombetes per altres de led que tenen un menor consum, aïllaments de finestres i portes, o temporitzadors) i donar a conèixer les condicions de contractació, perquè hem detectat en una prova pilot realitzada a 40 habitatges que un 80% de les llars amb dret a bo social no l’havien demanat.

“Des de la Diputació hem començat a posar les eines per afrontar el problema i contribuir amb solucions que facilitin el nostre principi bàsic, actuar preventivament per disminuir la despesa energètica de les llars”

Finalment, cal tenir present el potencial que té el món local per promoure el treball en xarxa, una metodologia d’intervenció social que és imprescindible per abordar de forma preventiva la pobresa energètica: és necessària una acció coordinada entre els serveis socials, energètics, d’habitatge, de consum i de salut dels municipi, en col·laboració amb els diferents nivells de govern, el tercer sector social i les empreses del sector. Això fa molt necessari que, a banda d’una estratègia i una taula nacional per abordar la problemàtica, es desenvolupin a nivell local taules de coordinació o xarxes d’inclusió, en les quals l’accés als subministraments sigui un àmbit a tractar i on es convidi a participar-hi els diferents serveis de l’ajuntament, les entitats socials i les empreses del sector.

Per dur a terme totes aquestes accions hi ha elements que són clau, com la capacitació dels i les professionals dels serveis socials municipals, la sensibilització de la ciutadania i el desenvolupament de bones eines de detecció i diagnosi de la problemàtica.

En definitiva, si abordem la pobresa energètica des de l’àmbit més local, amb una mirada global, transversal i de coresponsabilitat, podrem contribuir a incidir en els models social i energètic que es troben en l’arrel d’aquesta problemàtica i garantir unes condicions de vida dignes a tota la ciutadania. Des de la Diputació hem començat a posar les eines per afrontar el problema i contribuir amb solucions que facilitin el nostre principi bàsic, actuar preventivament per disminuir la despesa energètica de les llars alhora que garantim la qualitat de vida dels ciutadans dels nostres pobles i ciutats.

La bombolla immobiliària d’Ada Colau. De Jordi Martí

Article de Jordi Martí publicat a l’E-notícies el 29-11-2016

La possibilitat d’accedir a un habitatge digne i assequible està sent el gran fracàs del govern d’Ada Colau en el seu primer any i mig de mandat municipal.

Durant la campanya electoral va dir que acabaria amb els desnonaments, i sota el seu mandat s’estan produint deu desnonaments diaris de mitjana.

Durant la campanya electoral ens va acusar de “màfia” –també als seus actuals socis del PSC-, i de connivència amb determinats sectors econòmics, i sota el seu mandat els preus del lloguer d’habitatge han augmentat un 15%, amb el perill d’expulsió de milers de barcelonins de la ciutat, mentre es multipliquen les promocions d’apartaments turístics de luxe.

Durant la campanya electoral va estigmatitzar el turisme, i després de divuit mesos de mandat, els preus de les places hoteleres i de les explotacions hoteleres s’han incrementat més d’un 30% i s’ha batut el rècord de turistes, provocant en molts casos l’empitjorament de la convivència. I a més, tenim el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) aturat i sense suports polítics.

I per donar resposta als problemes d’accés a l’habitatge han presentat un Pla Local de l’Habitatge 2017-2025 sense diàleg polític, d’esquenes al Tercer Sector Social que gestiona habitatge social de lloguer, oblidant la importància d’incentivar l’habitatge de preu assequible i no únicament social, i bandejant qualsevol previsió que incorpori incentius per a la compra venda d’habitatge de protecció oficial.

En resum, el govern d’Ada Colau està fracassant de manera rotunda en l’objectiu de millorar l’accés dels barcelonins a un habitatge digne i assequible, mentre permet les ocupacions il·legals i es converteix en còmplice de les empreses hoteleres, que amb les restriccions a la competència que comporta el PEUAT, s’estan fent d’or amb uns beneficis empresarials sobredimensionats.

Tenim un govern municipal a Barcelona que, o mentia durant la campanya electoral mentre s’aprofitava indignament del patiment de milers de famílies, o tenia un total desconeixement de la realitat de la ciutat i de la complexitat del mercat de l’habitatge. Sigui el que sigui, tenim un avui govern incompetent i que ja ha demostrat que necessitava passar per l’oposició abans de governar.