Imposar des de la minoria

Article publicat per na Francina Vila a l’E-Notícies el 21-12-2016

El tramvia passarà per la Diagonal, sí o sí”, ens diu Ada Colau. Sí o sí malgrat que les barcelonines i els barcelonins votéssim que no en una consulta, malgrat que no hi hagi cap estudi rigorós que avali el retorn social d’ una inversió de més de dos-cents milions d’euros. Malgrat que la implementació d’una infraestructura ferroviària tan rígida pel bell mig de la ciutat n’hipotequi la seva mobilitat. Malgrat que els veïns i veïnes de l’Eixample, el districte més dens i contaminat de Barcelona, tingui una qualitat de l’aire encara pitjor per les emissions d’unes obres faraòniques i per la concentració de vehicles que hi haurà als carrers d’aquests barris perquè serà difícil circular per la Diagonal.

Si o sí, aquest govern ens vol fer combregar amb les seves rodes de molí. Per pur dogmatisme ideològic i per allò de la flexidemocràcia que defensa el primer Tinent d’Alcalde Pisarello.

El consens polític no hi és. Fa aproximadament un any els grups municipals de CIU, ERC, Cs, PSC i PP a l’Ajuntament de Barcelona vàrem votar prioritzar la L10 abans de fer una inversió tan important com és la implementació del tramvia. I també vàrem acordar fer els estudis previs que justifiquin o no la idoneïtat tècnica, econòmica i social d’aquesta obra lligada a una inversió tan important.

La demanda ciutadana no hi és. Ans al contrari, els comerciants de la Diagonal i l’Eixample, per exemple, s’hi oposen frontalment per l’impacte negatiu de les obres, les implicacions que tindrà sobre l’estètica d’un carrer tan emblemàtic i les afectacions sobre la mobilitat de l’avinguda i dels carres adjacents. També els veïns i veïnes dels barris afectats han creat la plataforma ciutadana “Salvem la Diagonal” per mobilitzar la ciutadania en contra del projecte i poder explicar els seus arguments.

L’aval unànime dels professionals experts en la matèria tampoc no existeix. El RACC ha presentat fa uns dies un informe demolidor que es resumeix en paraules del president de la institució de la manera següent: “Un tramvia mal resolt és la pitjor de les solucions. Demanem més temps, més estudis i més prudència”. José Antonio Acebillo, exarquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona en època de l’alcalde Maragall, defineix el tramvia com un “depredador” d’espai públic inflexible als canvis a la manera de moure´ns les persones que hi haurà a les properes dècades. Germà Bel, catedràtic d’Economia aplicada a la UB, compara aquesta infraestructura amb d’altres que s’han construït a l’Estat com aeroports i estacions d’AVE que estan buides de passatgers i que han tingut costos elevadíssims per a les butxaques dels contribuents.

I davant d’aquest panorama, què proposa Ada Colau? Fer cas omís, seguir encarregant els estudis previs necessaris a l’obra de cara al proper exercici, que ens costaran a les barcelonines i als barcelonins tres milions d’euros i obviant que en democràcia els consensos són importants per fer avançar i progressar les societats.

La connexió del Tramvia per la Diagonal: una opció nefasta.

Tramvia sí o sí, a qualsevol preu.

Consell Plenari del Districte de Sarrià – Sant Gervasi del mes de desembre del 2016

En el Consell Plenari de Districte de Sarrià -Sant Gervasi el regidor demòcrata Pol Lliró ha instat a què el Govern Municipal dugui a terme l’acordat en els Consells Plenaris de districte, a la construcció d’un equipament municipal del Carrer Dalmases i a reformar amb consens la Plaça Ferran Casablancas.

Consell Plenari del Districte de Sarrià – Sant Gervasi del mes d’octubre del 2016

En aquest Consell Plenari del Districte de Sarrià -Sant Gervasi el conseller demòcrata Pol Lliró ha instat a que s’informi sobre el futur equipament municipal del carrer Manacor al Putxet, a i a crear un projecte de millora del Turo Park.

El tramvia per la Diagonal: a qui beneficia? De Joaquim Forn.

Article publicat el 22-9-2016 a El Punt-Avui

Eduard Albors, enginyer de camins, escrivia un article el dilluns 19 de setembre, “El tramvia per la Diagonal, i ara què?”, on feia un seguit de consideracions, suposadament tècniques, sobre la bondat de l’opció del Tramvia per la Diagonal. A banda dels excessos verbals emprats, en qualificar l’actitud de l’anterior alcalde, Xavier Trias, de “cega i obstruccionista” pel fet de defensar de manera argumentada l’opció del bus elèctric com la millor solució per connectar el transport públic per la Diagonal, sobta que un professional de la seva formació acadèmica i trajectòria laboral tingui una aproximació tant simplista a un problema de gran complexitat.

El senyor Albors diu que “he vist els estudis tècnics que l’Ajuntament ha penjat a Internet”. Si a més de veure’ls els hagués estudiat, comprendria que, malgrat els evidents “esforços” per nodrir artificialment de passatge l’opció del tramvia, el resultat aconseguit és molt poc encoratjador pel que fa a la captació de nova demanda de viatgers i a la reducció de viatges fets en vehicle privat. La majoria de la demanda captada pel tramvia que indiquen els “estudis” ja procedeix del transport públic, el bus. Aquests usuaris es veuen forçats a agafar el tramvia perquè s’eliminen les seves línies de bus!

El Govern d’Ada Colau no avalua la ineficiència de l’eliminació de desenes de parades d’autobús existents i concentració en unes poques estacions de tramvia, ni estudia l’efecte que tindrà la pèrdua de connectivitat amb la xarxa de transport públic. No ha calculat l’impacte econòmic pel sistema que significarà el traspàs de 82.000 passatgers diaris que actualment circulen amb TMB i que passaran a un operador privat, ni tampoc els costos d’augmentar la participació pública en la concessió o el cost d’una possible recuperació. Tampoc no ha estudiat els factors potencials de contaminació directa i indirecta per l’execució de la infraestructura,  ni tant sols s’ha avingut a avaluar les conseqüències derivades per la resta d’usuaris de la via (vehicle privat, vianants…) per la implantació d’una infraestructura fixa en superfície.

I com a píndola final, ressaltar una situació del tot inversemblant: en aquest procés d’anàlisi pseudo-tècnic realitzat per l’Ajuntament, TMB –l’empresa pública del transport de Barcelona-, hi ha tingut des del primer moment un paper molt secundari. Una circumstància extraordinàriament negativa, per la pèrdua de coneixement i valor afegit.

Què produeix aquesta fe cega en l’opció del tramvia per davant de l’opció del bus elèctric?  Ignorància?  Interès? Prepotència?

La veritable pregunta que hauria de formular el senyor Albors  és la següent:  Com és possible que des de l’Ajuntament s’accepti que el tramvia en superfície per la Diagonal és la millor opció per garantir la connectivitat si no ha tingut present tots aquests condicionants?

Un altre pregunta pertinent seria: Què produeix aquesta fe cega en l’opció del tramvia per davant de l’opció del bus elèctric?  Ignorància?  Interès? Prepotència?

Són moltes les veus dels acadèmics i professionals, especialment aquells que fan una aproximació independent als estudis de l’Ajuntament, que coincideixen a afirmar que el bus elèctric és una opció millor. Tant des del punt de vista econòmic, 20 vegades més barat, com per l’impacte en la mobilitat i el medi ambient. No podem tornar a caure en la cultura del sobredimensionament de determinades infraestructures o en una despesa indiscriminada.

Tampoc me’n puc estar de somriure quan el Sr. Albors recomana en el seu article que a l’alçada de Francesc Macià s’hauria de construir un túnel i una estació soterrada. Què ens costaria això? 100, 200 milions més? Què ràpid ens gastem els diners! Quan no són nostres tirem la casa per la finestra.  Això faria que la taxa de retorn social del projecte, ja de per si –en el  cas d’estar ben calculada- molt negativa, arribés a límits vergonyants.

El Grup Municipal de CIU no està en contra del tramvia, està definitivament a favor del transport públic, com demostra que al període 2011-2015 el govern municipal de CIU va augmentar un 37% les seves aportacions a l’ATM, mentre que durant el mandat 2007-2011, el govern de PSC i IC les va reduir en un 11%.

Entenem que és prioritari disminuir el trànsit de vehicles privats de manera racional i progressiva per reduir la contaminació i guanyar espai pels vianants i a més visualitzem al tramvia com un excel·lent mitjà de transport quan la seva aplicació és l’adient per l’entorn i formant part del sistema de transport. A les grans ciutats europees, el tramvia s’articula com a corredor metropolità tot enllaçant barris o ciutats. En cap cas s’implanten eixos de connectivitat als centres neuràlgics, on l’extrema densitat, com és el cas de Barcelona i de l’Eixample, el fa incompatible amb la seva tipologia (longitud, volumetria..) i la presència de vianants, bicicletes i interseccions semaforitzades cada 100 m.

El bus elèctric és el  mitjà de transport que ens aporta una solució tècnica més coherent, sense externalitats negatives i a un cost molt més raonable.

L’aplicació del tramvia en superfície com a solució per millorar la connectivitat de la Diagonal perjudica el conjunt de la mobilitat de Barcelona, econòmicament és insostenible i té un efecte amplificador sobre la contaminació. Això són fets contrastables.

El bus elèctric és el  mitjà de transport que ens aporta una solució tècnica més coherent, sense externalitats negatives i a un cost molt més raonable.

És feina de l’Ajuntament entendre la complexitat del problema, no frivolitzar amb les necessitats de les persones i buscar aquelles propostes més sostenibles, tant des del punt de vista financer, com mediambiental.