El Born: No és un tema d’estàtues! De la Mercè Homs.

Article de la Mercè Homs publicat el 20 d’octubre a El Punt-Avui. Enllaç.

Aquests dies no he sentit pràcticament enlloc per què el Born va esdevenir el centre neuràlgic per excel·lència de la Barcelona i la Catalunya de 1700 i per què va rebre un milió de visitants en els primers sis mesos de la seva inauguració. És la història i la ciutat que amaguen a sota, i que treuen el nas en forma de ruïnes. És precisament la ciutat enderrocada per la guerra de Successió de 1714 que aflora en aquell indret concret. No en cap altre. Allà, els catalans i les catalanes vam perdre les llibertats com a poble. Vam deixar de ser-ho amb aquell “lliures o morts”.

Per tant, que el Born es convertís en la seu d’aquella època, en el lloc on recordar tot el que va passar aquells dies, setmanes i mesos de 1714, tenia tot el sentit del món. Per fi, el teníem. Un lloc per recordar la història. Una part de la història, és clar. Però la nostra història.

I jo em pregunto, per què? Per què un símbol acceptat per una immensa majoria es vol confondre entre les diferents etapes de la història? Per què un lloc que representa la plena llibertat de tot un poble s’ha diluït en mig d’una memòria col·lectiva? Què hi ha darrere d’aquesta voluntat? Què hi ha realment? Potser, només potser, el que hi ha darrere de tot aquest ball de bastons és que tots aquells símbols que de manera nítida ens recorden una època plena de llibertat es volen silenciar, es volen dissimular en un mar de confusió i tornem a preguntar-nos, per què?

Per tant, no és un tema d’estàtues sí o d’estàtues no. No és només un tema del lloc. Que també i que és important. El tema principal és la ferma voluntat de fer girar el cap en una altra direcció: el de tornar a posar l’accent en un projecte de República Espanyola que arribats a aquest punt algú vol encara utilitzar políticament però la història i els esdeveniments actuals la demostren impossible. Una direcció que sense cap mena de dubte no és per reforçar l’independentisme ni la voluntat de tot un poble de ser lliures. Sinó de reivindicar una altra cosa.

Última reflexió: la manera en què tot això passa, les maneres. A cop de volant, sense consens. Sense encomanar-se a ningú.

El contrapunt entre un Born i l’altre és evident, almenys fins ara. Un Born que recordava homes i dones lliures que en ús de la seva llibertat van preferir ser fidels a uns ideals contra un Born que aspira a ser un simple recinte d’exposicions. Els dos Borns ens parlen de la història, però de maneres ben diferents. Tant de bo hi hagi temps per replantejar-ho.

 

Comissió d’Urbanisme del mes d’octubre

En aquesta Comissió d’Urbanisme els regidors demòcrates han instat a treballar per l’electrificació del vehicle privat, han promogut la creació d’un centre urbà d’adopció felina i han treballat perquè el futur de les Superilles sigui aprovat pels ciutadans.

Comissió de Drets socials del mes d’octubre: Propostes i Precs.

En aquesta Comissió de Drets Socials del mes d’octubre els regidors demòcrates Raimond Blasi i Jaume Ciurana han instat a lluitar contra l’assetjament escolar, iniciatives nostres segelladesinstat a preservar el Centre d’Estudis Ignasi Iglèsies i que siniciatives nostres segellades’impulsi l’Equip d’Intervenció de grups de joves organitzats per lluitar contra les bandes.

Comissió d’Economia del mes d’octubre: Propostes i Precs.

En aquesta Comissió d’Economia del mes d’octubre ens vam interessar en fiscalitzar el viatge del Govern a Londres, els vam instar a pactar els pressupostos amb la oposició, ens vam interessar pels imports ingressats en Banca Ètica i per la remunicipalització dels serveis funeraris.

Consell plenari de setembre: propostes i precs.

En aquest Consell Plenari de setembre els regidors demòcrates Xavier Trias, Joaquim Forn i Francina Vila han fiscalitzat les noves contractacions de l’ajuntament i hem impulsat el Pla de xoc de Neteja i manteniment de la ciutat de Barcelona.

El tramvia per la Diagonal: a qui beneficia? De Joaquim Forn.

Article publicat el 22-9-2016 a El Punt-Avui

Eduard Albors, enginyer de camins, escrivia un article el dilluns 19 de setembre, “El tramvia per la Diagonal, i ara què?”, on feia un seguit de consideracions, suposadament tècniques, sobre la bondat de l’opció del Tramvia per la Diagonal. A banda dels excessos verbals emprats, en qualificar l’actitud de l’anterior alcalde, Xavier Trias, de “cega i obstruccionista” pel fet de defensar de manera argumentada l’opció del bus elèctric com la millor solució per connectar el transport públic per la Diagonal, sobta que un professional de la seva formació acadèmica i trajectòria laboral tingui una aproximació tant simplista a un problema de gran complexitat.

El senyor Albors diu que “he vist els estudis tècnics que l’Ajuntament ha penjat a Internet”. Si a més de veure’ls els hagués estudiat, comprendria que, malgrat els evidents “esforços” per nodrir artificialment de passatge l’opció del tramvia, el resultat aconseguit és molt poc encoratjador pel que fa a la captació de nova demanda de viatgers i a la reducció de viatges fets en vehicle privat. La majoria de la demanda captada pel tramvia que indiquen els “estudis” ja procedeix del transport públic, el bus. Aquests usuaris es veuen forçats a agafar el tramvia perquè s’eliminen les seves línies de bus!

El Govern d’Ada Colau no avalua la ineficiència de l’eliminació de desenes de parades d’autobús existents i concentració en unes poques estacions de tramvia, ni estudia l’efecte que tindrà la pèrdua de connectivitat amb la xarxa de transport públic. No ha calculat l’impacte econòmic pel sistema que significarà el traspàs de 82.000 passatgers diaris que actualment circulen amb TMB i que passaran a un operador privat, ni tampoc els costos d’augmentar la participació pública en la concessió o el cost d’una possible recuperació. Tampoc no ha estudiat els factors potencials de contaminació directa i indirecta per l’execució de la infraestructura,  ni tant sols s’ha avingut a avaluar les conseqüències derivades per la resta d’usuaris de la via (vehicle privat, vianants…) per la implantació d’una infraestructura fixa en superfície.

I com a píndola final, ressaltar una situació del tot inversemblant: en aquest procés d’anàlisi pseudo-tècnic realitzat per l’Ajuntament, TMB –l’empresa pública del transport de Barcelona-, hi ha tingut des del primer moment un paper molt secundari. Una circumstància extraordinàriament negativa, per la pèrdua de coneixement i valor afegit.

Què produeix aquesta fe cega en l’opció del tramvia per davant de l’opció del bus elèctric?  Ignorància?  Interès? Prepotència?

La veritable pregunta que hauria de formular el senyor Albors  és la següent:  Com és possible que des de l’Ajuntament s’accepti que el tramvia en superfície per la Diagonal és la millor opció per garantir la connectivitat si no ha tingut present tots aquests condicionants?

Un altre pregunta pertinent seria: Què produeix aquesta fe cega en l’opció del tramvia per davant de l’opció del bus elèctric?  Ignorància?  Interès? Prepotència?

Són moltes les veus dels acadèmics i professionals, especialment aquells que fan una aproximació independent als estudis de l’Ajuntament, que coincideixen a afirmar que el bus elèctric és una opció millor. Tant des del punt de vista econòmic, 20 vegades més barat, com per l’impacte en la mobilitat i el medi ambient. No podem tornar a caure en la cultura del sobredimensionament de determinades infraestructures o en una despesa indiscriminada.

Tampoc me’n puc estar de somriure quan el Sr. Albors recomana en el seu article que a l’alçada de Francesc Macià s’hauria de construir un túnel i una estació soterrada. Què ens costaria això? 100, 200 milions més? Què ràpid ens gastem els diners! Quan no són nostres tirem la casa per la finestra.  Això faria que la taxa de retorn social del projecte, ja de per si –en el  cas d’estar ben calculada- molt negativa, arribés a límits vergonyants.

El Grup Municipal de CIU no està en contra del tramvia, està definitivament a favor del transport públic, com demostra que al període 2011-2015 el govern municipal de CIU va augmentar un 37% les seves aportacions a l’ATM, mentre que durant el mandat 2007-2011, el govern de PSC i IC les va reduir en un 11%.

Entenem que és prioritari disminuir el trànsit de vehicles privats de manera racional i progressiva per reduir la contaminació i guanyar espai pels vianants i a més visualitzem al tramvia com un excel·lent mitjà de transport quan la seva aplicació és l’adient per l’entorn i formant part del sistema de transport. A les grans ciutats europees, el tramvia s’articula com a corredor metropolità tot enllaçant barris o ciutats. En cap cas s’implanten eixos de connectivitat als centres neuràlgics, on l’extrema densitat, com és el cas de Barcelona i de l’Eixample, el fa incompatible amb la seva tipologia (longitud, volumetria..) i la presència de vianants, bicicletes i interseccions semaforitzades cada 100 m.

El bus elèctric és el  mitjà de transport que ens aporta una solució tècnica més coherent, sense externalitats negatives i a un cost molt més raonable.

L’aplicació del tramvia en superfície com a solució per millorar la connectivitat de la Diagonal perjudica el conjunt de la mobilitat de Barcelona, econòmicament és insostenible i té un efecte amplificador sobre la contaminació. Això són fets contrastables.

El bus elèctric és el  mitjà de transport que ens aporta una solució tècnica més coherent, sense externalitats negatives i a un cost molt més raonable.

És feina de l’Ajuntament entendre la complexitat del problema, no frivolitzar amb les necessitats de les persones i buscar aquelles propostes més sostenibles, tant des del punt de vista financer, com mediambiental.

Comissió de Presidència del mes de setembre: Propostes, Precs i Preguntes.

En la Comissió de Presidència del mes de setembre els regidors demòcrates Joaquim Forn, Jordi Martí i Sònia Recasens han fiscalitzat les remunicipalitzacions del Govern, han preguntat sobre l’entrada de Barcelona a l’AMI i han instat a millorar el Zoo de Barcelona.