Raons per construir una nova majoria a Barcelona. De Joaquim Forn

Article publicat el 2-11-16 al Diari Ara

Divendres passat, en el decurs del plenari de l’Ajuntament de Barcelona, vaig anunciar la voluntat de començar a treballar per construir una alternativa al govern d’Ada Colau.

La decisió és conseqüència de la reprovació que vàrem presentar i que va assolir un ampli suport entre diferents partits del consistori. Concretament va aconseguir el suport de 23 regidors (CiU, C’s, ERC i el PP), contra 15 (BComú i el PSC) i l’abstenció de la CUP.

Per què vàrem presentar una proposició de reprovació?

Han transcorregut 16 mesos des de l’arribada al govern de Barcelona en Comú. En aquests mesos hem tingut prou temps per saber cap on vol portar la ciutat Ada Colau.

El balanç que faig d’aquests mesos de govern no és positiu. Ja vaig dir al plenari de l’Ajuntament que no tot el que s’havia fet ens semblava malament, fins i tot podem compartir algunes de les polítiques que s’estan realitzant, però tenim un govern mancat de rumb, que pateix una feblesa i un aïllament que poden acabar paralitzant la ciutat.

“En una setmana el govern de Colau ha estat incapaç d’aprovar el seu full de ruta i de tirar endavant les ordenances fiscals”

Ja sé que la ciutat en el seu dia a dia funciona, però si no es prenen decisions o si es retarda l’execució de determinats projectes de ciutat -i això s’uneix a la manca d’ambició i lideratge- es pot fer recular Barcelona i fer-li perdre oportunitats.

No es tracta de fer una llista de temes; tan sols cal recordar que en una setmana el govern de Colau ha estat incapaç d’aprovar el seu full de ruta, el Pla d’Actuació Municipal, i s’ha vist incapaç de tirar endavant les ordenances fiscals. Per acabar-ho d’arreglar, tenim a l’horitzó l’aprovació dels pressupostos municipals.

Si, a més, hi afegim els projectes aturats o una abusiva política de gestos i declaracions que només ajuden a crear divisió i confrontació, no sorprèn que la reprovació del consistori hagi estat tan majoritària.

Per què volem treballar per construir una alternativa?

Si després de la reprovació no exercíssim la nostra responsabilitat liderant una alternativa al govern, no estaríem fent la feina que ens pertoca. Es tracta d’una responsabilitat principal del grup de Convergència i Unió, perquè només ens separa un regidor i 17.000 vots de Barcelona en Comú.

Som perfectament conscients de l’aritmètica municipal. Sabem que per assolir una majoria de 21 regidors, els necessaris per presentar una moció de censura, cal la suma de grups polítics ideològicament molt diferents. Qui es quedi només amb aquesta part de l’anàlisi, per molt realista que sigui, es resigna a deixar que les coses continuïn com estan. No és el nostre cas: nosaltres no ens resignem.

“Les properes setmanes parlarem amb tots els grups per veure les possibilitats, els tempos i l’abast de l’alternativa”

La nostra determinació no s’esgota ni en un ni en dos mesos. Volem articular aquesta majoria política quan es donin les circumstàncies per fer-la possible. Les properes setmanes parlarem amb tots els grups per veure les possibilitats, els tempos i el seu abast.

A curt termini estem convençuts que podrem articular majories des de l’oposició, al voltant de determinats temes, com per exemple la internacionalització de Barcelona, el foment de l’economia productiva o la creació de llocs de treball que ens podran ajudar a sortir de l’actual situació de paràlisi.

Però el que sobretot volem és construir una alternativa social majoritària. Aquest és el nostre objectiu a mitjà termini. No podem aspirar a construir una majoria política sense recuperar complicitats amb els sectors econòmics, socials i culturals. Avui hi ha molta gent que està esperant superar una visió de ciutat dividida entre bons i dolents, una ciutat de baixa volada, dirigida i que aposta pel decreixement de l’economia, en definitiva, de les oportunitats per a tothom. Són molts els ciutadans que volen recuperar l’ambició, el respecte al civisme, a la iniciativa individual, que aposten per una ciutat que generi activitat econòmica i que volen que Barcelona exerceixi de capital.

A tots ells ens dirigim i per a ells construirem una alternativa.

Consell Plenari d’octubre: Propostes i Precs

En aquest Consell Plenari els regidors demòcrates Xavier Trias, Joaquim Forn i Jordi Martí han instat al Govern queabandoni la política de gestos, que faci entrar Barcelona a l’AMI i que que es reordeni urbanísticament l’entorn de la Sagrada Família.

Menys gestos i més treballar. Consell Plenari del 28-10-2116.

– Lamentem la política de gestos del govern municipal, més centrada en la creació de polèmiques ciutadanes que en l’abordatge i la resolució dels problemes reals dels barcelonins i les barcelonines.

-Instem al govern municipal a abandonar aquesta política de gestos per centrar-se immediatament en la recerca  de solucions efectives als problemes i reptes de Barcelona

Proposta llegida per Quim Forn en el Consell Plenari del 28-10-2016

Portem més d’un any de mandat i fins ara hem pogut comprovar la incapacitat del govern Colau per entomar els problemes reals dels Barcelonins i barcelonines i de crear un bon clima de diàleg amb la resta de partits polítics.

15 mesos d’un govern que genera debats estèrils com els de la estàtua de Franco al Born o la de Colom, un govern que es centra en una política de gestos i en governar a través del twitter en comptes de centrar-se en debatre i assolir consensos per avançar en grans temes de ciutat

I és encara més greu quan alguns dels problemes que més ens afecten actualment formaven part de les prioritats de Barcelona en Comú durant la campanya electoral.

 

Exemples en tenim diversos i prou exemplificadors:

 

  1. El seu govern va fer bandera i va prometre que a Barcelona no hi hauria desnonaments. I ara admeten que a Barcelona hi ha 10 desnonaments diaris i una família va haver d’esperar des del mes de juny a setembre perquè el seu cas fos estudiat per la taula d’emergències.

 

  1. El preu del lloguer a Barcelona s’incrementa cada any. Concretament s’ha incrementat un 15% i què ha fet el govern de Barcelona en Comú i PSC? Res de res.

 

  1. Des del juliol existeix a Barcelona una moratòria hotelera a l’espera de poder aprovar el PEUAT ( Pla urbanístic d’allotjaments turístics). No veiem cap avenç en aquest àmbit, mentre aturem activitat econòmica a la ciutat, el nombre de turistes creix.

 

  1. Observem problemàtiques en l’execució de l’ordenança de terrasses. L’ordenança ens dotava d’un marc legal per tota la ciutat per primer cop, i mitjançant les ordenacions prèvies i les singulars ens permetia adaptar-nos al territori, però la seva execució demanava capacitat d’anàlisi i de diàleg, dues grans mancances d’aquest govern.

 

  1. Pèrdua d’oportunitats. Barcelona amb la indefinició, la inacció i el marc d’inseguretat jurídica que el seu govern està generant, perd l’oportunitat de ser capdavantera en matèria d’ocupació davant el context de recuperació econòmica que estem experimentant.

 

  1. La falta de full de ruta. I finalment, però no per això menys important, per primer cop a la història Barcelona no tindrà PAM, no va tenir pressupostos l’any passat i no sabem si en tindrà aquest any, com tampoc no tindrem ordenances fiscals.. exemples clars de que no saben dialogar i no volen treballar plegats amb els representants de la ciutadania,

 

Podríem seguir.. però crec ha quedat prou clar que Barcelona no és mereix aquest govern.

 

Si us plau, Alcaldessa, posi’s a treballar d’una vegada per la ciutat, deixin de fer política de gestos i de generar titulars aliens a la realitat del que preocupa a la gran part dels barcelonins i barcelonines.

 

                                           

 

 

El Born: No és un tema d’estàtues! De la Mercè Homs.

Article de la Mercè Homs publicat el 20 d’octubre a El Punt-Avui. Enllaç.

Aquests dies no he sentit pràcticament enlloc per què el Born va esdevenir el centre neuràlgic per excel·lència de la Barcelona i la Catalunya de 1700 i per què va rebre un milió de visitants en els primers sis mesos de la seva inauguració. És la història i la ciutat que amaguen a sota, i que treuen el nas en forma de ruïnes. És precisament la ciutat enderrocada per la guerra de Successió de 1714 que aflora en aquell indret concret. No en cap altre. Allà, els catalans i les catalanes vam perdre les llibertats com a poble. Vam deixar de ser-ho amb aquell “lliures o morts”.

Per tant, que el Born es convertís en la seu d’aquella època, en el lloc on recordar tot el que va passar aquells dies, setmanes i mesos de 1714, tenia tot el sentit del món. Per fi, el teníem. Un lloc per recordar la història. Una part de la història, és clar. Però la nostra història.

I jo em pregunto, per què? Per què un símbol acceptat per una immensa majoria es vol confondre entre les diferents etapes de la història? Per què un lloc que representa la plena llibertat de tot un poble s’ha diluït en mig d’una memòria col·lectiva? Què hi ha darrere d’aquesta voluntat? Què hi ha realment? Potser, només potser, el que hi ha darrere de tot aquest ball de bastons és que tots aquells símbols que de manera nítida ens recorden una època plena de llibertat es volen silenciar, es volen dissimular en un mar de confusió i tornem a preguntar-nos, per què?

Per tant, no és un tema d’estàtues sí o d’estàtues no. No és només un tema del lloc. Que també i que és important. El tema principal és la ferma voluntat de fer girar el cap en una altra direcció: el de tornar a posar l’accent en un projecte de República Espanyola que arribats a aquest punt algú vol encara utilitzar políticament però la història i els esdeveniments actuals la demostren impossible. Una direcció que sense cap mena de dubte no és per reforçar l’independentisme ni la voluntat de tot un poble de ser lliures. Sinó de reivindicar una altra cosa.

Última reflexió: la manera en què tot això passa, les maneres. A cop de volant, sense consens. Sense encomanar-se a ningú.

El contrapunt entre un Born i l’altre és evident, almenys fins ara. Un Born que recordava homes i dones lliures que en ús de la seva llibertat van preferir ser fidels a uns ideals contra un Born que aspira a ser un simple recinte d’exposicions. Els dos Borns ens parlen de la història, però de maneres ben diferents. Tant de bo hi hagi temps per replantejar-ho.